Hamlet. Acte II - Escena II FIGURES.RET

FIGURES RETÒRIQUES:

Anàfora, antítesi,  hendíadis, paral·lelisme, jocs de paraules, repetició (anadiplosi, antístrofa, concatenació), tautologia...

Elsinore: el castell. 

POLONI
                              Això s'ha acabat bé.
Milord, Senyora, si us hagués d'exposar
el que haurien de ser la majestat i el deure,
per què el dia és el dia i la nit és la nit,
i el temps és temps, seria malgastar
nit, dia i temps. Com que la brevetat
és l'ànima del seny, seré molt breu.
El vostre noble fill és boig. I dic
només això, perquè cal estar boig
per definir la veritable bogeria.
Però deixem-ho estar. 

REINA
Al gra, Poloni; menys retòrica. 

POLONI
Senyora, us juro que no faig retòrica.

Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.

I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!
Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.
Admetem, doncs, que és boig. Ara ens fa falta
trobar la causa que té aquest efecte,

o millor dir: la causa del defecte,

perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.

Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;
considereu això: tinc una filla

―i fins que ja no sigui meva, la tindré―

que, per obediència i deure, m'ha donat
―fixeu-vos-hi― això. Ara escolteu i decidiu: 

          Llegint.

"A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible; però ja ho veureu. Diu així: "en el seu pit excels i blanc, aquesta...", etc. 
REINA
Això li ha donat Hamlet? 
POLONI

Bona senyora, espereu un moment.
No dic res que no hi sigui.

  Llegint.

                  "Dubta del foc que pot tenir un estel;
                 dubta que el sol es mogui dalt del cel;
                 dubta de si la veritat té honor;
                 però no dubtis mai del meu amor."

"Ah, estimada Ofèlia, la mètrica no m'escau. No sóc expert en l'art d'escandir els gemecs; però t'estimo per damunt de tot, creu-me. Adéu."
"Teu per sempre més, estimadíssima senyora, mentre aquest mecanisme em faci de suport.
                                                                                                         Hamlet".
La meua filla, per obediència,
m'ha fet a mans això i també m'ha informat
de totes les sol·licituds del príncep,
i a quin lloc i a quina hora i de quina manera.

REI
Però, com ha acollit el seu amor?

POLONI

Què penseu, vós, de mi?
REI
Que sou un home honrat i molt lleial.

ACT I

 ACT I

1.L'aparició de l'espectre, que té lloc a la primera escena de l'obra, és un fet poc versemblant. Podríem discutir si al començament del segle XVII devia resultar més creïble que avui; però, com aconsegueix Shakespeare que semble real?

Shakespeare fa que el fantasma parega més real amb Horaci. A diferencia de Bernat i Marcel, aquest personatge no creu en l'existència d'espectres, ja que és un home amb estudis i intel·lectual. Però els seus companys li fan veure que el fantasma és real. Horaci s'acaba de convèncer quan l'espectre se li apareix davant d'ell, fent així que semble més versemblant.

HAMLET

                               HAMLET
 1.Qui no ha vist mai una pel·lícula basada en una obra de Shakespeare? De Hamlet, per exemple, deu haver-hi un centenar de versions. Veieu aquesta adaptació del 1990 i feu-ne un comentari. Per cert, com aneu d'anglés?
 

Hamlet, l'honor de la venjança (títol original en anglès Hamlet) és una pel·lícula coproduïda entre Estats Units, Regne Unit i França l'any 1990, dirigida per Franco Zeffirelli i interpretada per Mel Gibson, Glenn Close, Alan Bates i Helena Bonham Carter, basada en l'obra de teatre de William Shakespeare. 
L'obra es sitúa en Helsingor, Dinamarca medieval. Hamlet, enamorat d'Ofèlia, haurà de venjar la mort del seu pare, que fou assassinat pel seu propi germà Claudi, qui li va robar el tron i es va casar amb la reina Gertrudis. Per a aconseguir-ho, Hamlet es fou passar per un boig i recreà els fets en un obra.

L'any 1995 va ser emesa per primer cop en català a TV3. 

                                           

                  Hamlet Hamlet y la seua circumstancia

2.Però potser l'anglés no siga el vostre "fort". Aleshores, proveu amb aquestes diferents versions teatrals. Quina preferiu?

L'escenari és espectacular amb l'aigua i el decorat. Crida molt l'atenció que Hamlet es una dona, però ho fa com una dona a la que li han educat i a crescut com un home.













3.Una altra cosa, heu vist El Rei Lleó? I ara, què té a veure la pel·lícula de Disney amb Hamlet? No, no estic delirant...

Utilització d'elements dramàtics de l'obra mestra de Hamlet. En la pel·lícula del rei lleó Scar (el germà de Mufasa) mata a el seu germà per poder arribar al tro, igual que en Hamlet amb el assassinat de Claudio al seu germà.
Similituds en el tema i l'argument.

4.Hamlet en la pintura. Quin quadre triaries per a penjar al menjador de ta casa? Potser no cap...

         Ofèlia, quadre de John Everett Millais. Abans de llegir " Hamlet " , de William Shakespear. 

5.Si mai viatgeu a Dinamarca, recordeu-vos de visitar el castell de Kronborg, a la ciutat d'Helsingor. Com relacionaríeu Kronborg amb Hamlet?  

 

Castell de Kronborg, és un dels castells renaixentistes més importants del nord d'Europa a què Willian Shakespeare li va donar fama mundial quan va decidir utilitzar-ho com a escenari de la seua obra. Als corredors on Hamlet anava  preguntant-se si ser o no ser... El castell està a la ciutat de Helsingor.

L'ANELL DELS NIBELUNGS

 L'ANELL DELS NIBELUNGS

Els nibelungs eren un poble de nans que  en viuen al cor de la terra, en coves fosques als països freds del nord. Treballaven forjant metall.
Alberich, el rei dels nibelungs va, agafar l'or de les ninfes del riu i va forjar un anell màgic amb molt poder.
El déu Wotan els hi va robar l'anell i el va donar a un  gegant que, per a protegir-lo, es va transformar en un drac.
En Sigfrid i la Brunilda van tornar l'anell al riu per a que no haguessin més raons.

Adaptació del poema anònim alemany del s.XIII el cant dels Nibelungs 
La música es la Cavalcada de les Valkiries.

Der Ring des Nibelungen, habitualment traduïda al català com L'anell del nibelung, és una sèrie de quatre drames musicals èpics basats lliurement en figures i elements de la mitologia germànica, particularment de les sagues islandeses, en particular la Saga dels volsungs, i només parcialment en el Nibelungenlied (només la primera part del poema, usada en Götterdämmerung). Sovint és denominat El Cicle de l'Anell, L'Anell wagnerià, la Tetralogia o simplement L'Anell. Richard Wagner és l'autor tant del llibret com de la música, els quals va escriure i compondre al llarg de vint-i-sis anys, des de 1849 a 1874.
Les quatre òperes del cicle de l'Anell són:

• Das Rheingold (L'or del Rin)
• Die Walküre (La valquíria)
• Siegfried (Sigfrid)
• Götterdämmerung (El capvespre dels déus)

AUGUSTE RODIN: el bes

      AUGUSTE RODIN 

(1840-1917)

EL BES

 El Bes, figura que va realitzar per a la monumental Porta de l'Infern, exponent de la creativitat del gran escultor, per a la que es va inspirar en La Divina Comèdia de Dante, obra que va ser una font de formes a lo llarg de la seua trajectòria.

El bes representa a Paolo Malatesta i Francesca dona Rimini.

Cantant Celdoni Fonoll i la Comtessa de Dia

1.El trobador, músic i poeta alhora, no sempre era de classe social alta. Alguns, com Bernat de Ventadorn (1147-1170) o Cerverí de Girona —que en realitat es deia Guillem de Cervera (1259-1285/1290)—, vivien del seu art. Eren, per di-ho així, "professionals de la literatura". Llig aquesta viadeira (cançó de camí) dedicada a Jana i explica de què va. Pots escoltar la interpretació que en fa el cantant Celdoni Fonoll fent clic ací.

Cerverí de Girona, poeta vinculat amb la casa reial durant Jaume I,  utilitza aquesta viadeyra per aconsellar a la seua estimada, Jana, que no es case amb el seu futur marit perquè és un home vell, mal educat, neci i no farà res amb ella al llit. En canvi, si se'n va amb el seu amant secret, el propi trobador, ella serà feliç perquè estarà amb algú a qui   estima de veritat.

 2.També hi havia trobairitz, dames d'ascendència noble que "prenien la iniciativa amorosa". Una de les més famoses fou la Comtessa de Dia, però n'hi hagué d'altres. Comenta aquesta cançó. 

 La Comtessa de dia fou una trobairitz occitana.  En aquesta cançó ens mostra com estava de trista perquè el seu estimat l'havia abandonat i ella encara l'estimava. Aquesta cancçó expressa un amor impossible. es la dona qui s'adona que prefereix un altre amant que al seu marit, i a aquest s'ho vol confesar.

Lancelot i Ginebra

LANCELOT I GINEBRA

Lancelot 

És un cavaller de la Taula Rodona del rei Artús.

• Segons la llegenda, era fill del rei de Ban Benoic. Quan aquest va morir, Lancelot va ser adoptat per la Dama del Llac. El va educar amb la seua profunda saviesa i en un ambient cortés per a convertir-lo en el millor dels cavallers.
• Als 18 anys va entrar en la cort del rei Artús per ser armat cavaller.
• Les seues relacions secretes amb Ginebra(esposa del rei) posen fi a la unitat de la cort.

 HISTÒRIA DE LANCELOT I GINEBRA

Ginabra era l'esposa del rei Artús, que mantenia una relació d'adulteri amb Lancelot. Quan el rei es dòna compte, ordena matar-los, però Lancelot arriva a temps per a impedir-ho.
Aleshores, Artús porta la reina al castell d'un vassall, que en secret vol aconseguir casar-se amb la dona per accedir al tron.El rei torna per a salvar-la, però es fereix i ella, després d'acompanyar-lo, es retroba una altra vegada amb el seu amat, i posteriorment, es retira del món en un convent.

Francesca da Rimini i Paolo Malatesta

 Francesca da Rimini i Paolo Malatesta

 

La història d'aquests personatges se situa en la Itàlia del segle XIII, i que a Dante li serveix d'inspiració per al Cant V de la Divina Comèdia. Francesca dóna Rimini, filla de Guido de Polenta i senyor de Rávena, va ser obligada a casar-se amb Gianciotto Malatesta, un ser deforme i malvat, però aquesta es va enamorar del seu cunyat, Paolo Malatesta. El tràgic  final de tots dos arriba quan són descoberts pel marit de Feancesca.

                    L'obra de Tchaikovsky

Pyotr Tchaikovsky va escriure a la tardor de 1876 una obra titulada "Francesca dóna Rimini, Fantasia simfònica després de Dante", que va compondre en menys de tres setmanes durant una visita a Bayreuth. En ella pot apreciar-se la influència de Franz Liszt autor d'obres d'inspiració semblant com la seua Sonata Après uneix lectures de Dante i la seua Simfonia Dante.
 Tchaikovsky ens descriu el segon cercle de l'Infern que descriu Dante, pansa després a una lírica i bella melodia expressió del desgraciat amor de Francesca i Paolo.

Dante Alighieri i Beatriu Portinari

  L'amor impossible de Dante i Beatriu

L'amor impossible de Dante va ser Beatriu Portinari a qui va immortalitzar en la seua obra: La Divina Comèdia i en els seus sonets de la Vita Nuova. Dante ens va descobrir una nova forma d'estimar, sense egoisme, sense correspondència, sense esperança. Una amor idealitzat que li permet seguir vivint amb Beatriu com a musa de la seua obra. 

Dante i Beatriu es van conèixer en l'adolescència.Beatriu es va convertir en la raó del seu existir. El somriure i la lleu salutació que Beatriu feia a Dante quan casualment es trobaven, bastaven per a satisfer el profund amor que el poeta li professava. Beatriu va contraure matrimoni amb un ric banquer i Dante va buscar consol en el meravellós món de la poesia, donant regna solta a la seua imaginació, produint noves rimes, totes elles reflectint l'amor que sentia per la seua dama.

Beatriu va caure malalta, contagiada de la pesta negra i en 1290 va morir. El fidel enamorat només va poder seguir des de lluny el festeig, acostant-se a la tomba de l'estimada quan tots s'havien retirat.

Roberto Benigni

Roberto Benigni

 En quin país es podria omplir una plaça de gom a gom per escoltar un actor recitar uns versos escrits al voltant del 1300? I la ciutat, quina deu ser?

 Roberto Benigni està recitant el cant I en la plaça de la Santa Croce, en Florència (Itàlia).

 Es nota que ho fa amb molt sentiment, de manera clara i estant segur de si mateix.

Divina Comèdia

Divina Comèdia

Dante Alighieri (Florència, 1265 - Ravenna, 1321) va ecriure La Divina Comèdia que es el llibre mes famos , que mostra un procés de perfecció per a aconseguir la felicitat humana i divina. Consta de tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. Per a arribar a aquest últim cal seguir un camí que obliga a passar per un rebuig del pecat (infern) i purificació del penediment (purgatori) que permeten arribar a la felicitat humana i religiosa (paradís).
 Dante, acompanyat pel poeta Virgili -la raó- i, posteriorment, per Beatrizu (la seua enamorada) -la revelació- realitza aquest pelegrinatge pels diferents cercles de l'infern i purgatori fins a arribar a l'últim estat de felicitat.

Curiositats del T.2

1.La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la  mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"? 

 Les valquíries eren dones fabuloses, filles d'Odin i comandades per la dessa Freyr, que vivien al Valhalla. Eren fortes i verges i eren considerades equivalents a les Amazones de la mitologia grega. Destacaven per la seua importància a la mitologia escandinava.

 Les valquiries pressenten la mort dels guerrers poderosos, de manera que quan es lliura una batalla es presenten en el plànol dels vius. Des del cel contemplen la lluita i quan aquesta arriba a la seua fi les valquiries trien als morts que seran conduïts fins al Valhalla. Però no solament acompanyen als morts en el seu viatge a Asgard, sinó que també els cuiden durant la seua estada en el Valhalla, tal com ho disposa Odín.

2. Què tenen a veure Neo (Matrix), Indiana Jones i l'òpera de  Richard Wagner Parsifal, inspirada en la llegenda de Perceval 

 La relació entre Matrix i Perceval és evident si ens fixem en com el protagonista pren consciència del seu "paper d'escollit". Això ocorre en el moment en el qual Trinity (Kundry), li fa un petó a Neo ( Perceval). I també, en l'escena en la qual Neo és capaç d'aturar les bales, la qual cosa recrea l'escena de Perceval fent el mateix en una llança, tots dos conscients que són els principals escollits de la profecia i per tant són portadors de poder. 

En el cas de Indiana Jones, quan la dona protagonista li cedeix a Indiana una mena de cura per guarir al seu pare i amb la finalitat de fer-lo, mor; igual que Kundry li entrega Gurnemanz un vial de bàlsam, portat d'Aràbia, per alleujar el dolor del rei, i després s'esfondra. 

3.Dante davalla a l'infern acompanyat per l'esperit de Virgili. Segurament, Dante s'inspira en el cant VI de l'Eneida, on l'heroi troià Enees, fill d'Afrodita, baixa a l'avern,  acompanyat per la Sibil·la, i es retroba amb el seu pare, Anquises, qui li explica el futur de Roma. Però n'hi ha precedents en la mitologia grega:

• Orfeu davallà a l'infern per a rescatar Eurídice. Sabeu si ho va aconseguir?

 Quan Orfeu va baixar a l'infern per rescatar Eurícide, va parlar amb Hades i Perséfone, déus regents de l'inframón, que li van ficar una única condició per poder rescatar Eurícide: Orfeu havia de caminar sempre davant d'ella i no mirar-la fins que tots dos haguessin arribat a dalt de tot i els raigs de sol haguessin banyat per complet el cos d'aquesta. Orfeu va acceptar i no mirar a la seva estimada en tot el viatge de tornada. No es va tornar ni encara quan els perills de l'Inframon els aguaitaven. Ja en la superfície, Orfeu, a la vora de la desesperació, va girar el cap creient que tot havia passat, però Eurícide encara tenia un peu a l'ombra, i en aquest precís instant, es va esvair en l'aire, ja sense cap possibilitat de tornar a la vida de nou.

• També l'heroi Hèracles (Hèrcules en la mitologia romana), el dels dotze treballs, hagué de viatjar al regne d'Hades per emportar-se un gos de tres caps, que n'era el guardià i que es deia...

 En la mitologia grega, Cèrber era el guardià de les portes de l´ Hades. La seva tasca era impedir la sortida als morts i l'entrada als vius. Aquest era un gos gegantí de tres caps i cua de serp. Es diu que la seva mossegada era verinosa.

• En l'obra teatral Luces de Bohèmia (1920), de Valle-Inclán, el poeta Max Estrella i Don Latino realitzen un viatge per la nit madrilenya. Quines semblances hi trobes amb La Divina Comèdia?

 Un viatge, la peregrinació de Max Estavella guiat per do Llatí de Híspalis, per diversos llocs madrilenys , fins a veure-li morir en la polleguera fosca de la seua pròpia casa. La qual cosa va accentuat amb la cita de Max Estavella: “Llatí, treu-me d'aquest cercle infernal”. El mateix ocorre en “La Divina Comèdia” escrita entre 1306 i 1321, que explica el viatge de Dante guiat per Virgili a l'infern dividit en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís.
 

Ars longa, vita brevis'

Ars longa, vita brevis

 ('L'ofici és llarg, i la vida curta'), adaptació d'un aforisme del metge grec Hipòcrates.Aquesta expressió s'empra per a indicar que qualsevol tasca important requereix molt esforç i dedicació; però la vida de qui l'emprèn és curta.

ÈDIP REI

TEMES I INTERPRETACIONS D'ÈDIP REI

En l'argument d'Èdip rei es desenvolupen diversos temes que han donat pas a múltiples interpretacions des de diferents àmbits del pensament, la cultura i l'art. En aquesta obra, Sòfocles va plasmar la seua concepció de l'home i del món, de manera que en ella es pogueren percebre les seues idees de la supremacia de l'ordre diví sobre la voluntat de l'ésser humà, i també la fragilitat d'aquest, per molt heroic que siga el seu comportament o les limitacions del sistema polític propi de les polis gregues.

IMPORTANT

El tema principal d'Èdip rei és el poder inexorable i cruel del destí, força superior i incontrolable per a l'ésser humà. Per molt que ho intente, l'home no pot escapar del destí que s'ha assignat per a ell i que, malgrat tots els intents, acaba per complir-se.

Uns altres temes secundaris poden ser els següents:

• La responsabilitat sobre els actes comesos, independentment de què aquests s'hagen realitzat de manera conscient o inconscient.
• L'heroi com a transgressor de las normes socials i sobrenaturals, que ha de pagar per la seua gosadia.
• El parricidi i l'incest.
• La ceguera com a metàfora de la ignorància i les limitacions de l'ésser humà respecte al coneixement i la veritat.

Aquests temes han sigut interpretats des de diversos punts de vista:

- Interpretació religiosa. Entre els teòlegs, aquest tema dramàtic del destí es relaciona amb el problema del lliure albir, és a dir, el conflicte entre la voluntat i llibertat de l'home i els designis (plans) divins. Des de la mitologia, s'ha enfocat el tema del destí en relació amb el politeisme de l'antiga Grècia, on els déus regien amb les seues lleis el destí dels homes.

- Interpretació psicològica. Sigmund Freud ho va interpretar com un fenomen que forma part de l'evolució afectiva dels xiquets i va contribuir al psicoanàlisi i, en general, al camp de la psicologia la seua teorització sobre el complex d'Èdip.

- Interpretació moralitzant. El filòsof Friedrich Nietzsche (1844-1900) interpreta a Èdip com l'heroi que ha de pagar pel seu comportament transgressor, és a dir, per abandonar la còmoda innocència i voler saber més d'allò que li correspon. D'aquesta manera, aclareix a la resta dels éssers humans, però ha d'expiar els seus errors amb el seu sacrifici.
-Una interpretació més completa, des del punt de vista antropològic i filosòfic, defén que en Èdip s'unixen les limitacions i la grandesa de l'ésser humà: per una banda, Èdip és capaç de resoldre l'enigma plantejat per l'Esfinx, però no coneix la seua vertadera identitat; per l'altra banda, persegueix la veritat, malgrat sospitar que és terrible, i finalment sume els seus actes amb dolor, dignitat i responsabilitat.

El bautismo de Cristo (1655) i Els deu manaments (1956)

 El bautismo de Cristo (1655)

 

Llavors Jesús va venir de Galilea a Juan al Jordán, per a ser batejat per ell. Mes Juan se li oposava, dient: Jo necessite ser batejat per tu, i tu véns a mi? Però Jesús li va respondre: Deixa ara, perquè així convé que complim tota justícia. Llavors li va deixar. I Jesús, després que va ser batejat, va pujar després de l'aigua; i heus ací cels li van ser oberts, i va veure a l'Esperit de Déu que descendia com a coloma, i venia sobre ell. I va haver-hi una veu dels cels, que deia: Est és el meu Fill estimat, en qui tinc complacencia 

Al costat de Sant Joan mostra a Jesús i Sant Joan i els fariseos, Murillo va realitzar aquesta obra per al refetor del Convent de Sant Leandro a Sevilla. L'artista no abandona els esquemes que tradicionalment s'havien utilitzat per a representar aquest tema. Així, repeteix a Crist agenollat en el riu mentre sant Juan, en peus, li bateja. La principal aportació de Murillo serà l'espiritualitat que emana de les actituds dels dos protagonistes, recollides en els seus rostres. 

Quadre pintat per Murillo

Els deu manaments (1956)

Dirigida per Cecil B. DeMille. Drama èpic i religiós que es basa en la Bíblia per a explicar la història de Moisés, un príncep egipci adoptat, que es converteix en el líder del seu vertader poble, els hebreus esclaus, i condueix l'èxode cap a la Muntanya Sinaí, on rep de part de Déu, Els deu manaments. Charlton Heston interpreta a Moisés i Yul Brynner a Ramses. És una de les pel·lícules més reeixides de la història del cinema. Si s'ajusta la recaptació per inflació, se situa en el setè lloc de les pel·lícules més taquilleres de la història.

Els 10 Manaments:

 1.no tindràs Déus aliens davant de mi.

 2.no et faràs imatge, ni cap semblança (...); No t'inclinaràs a elles, ni les honraràs.

 3.no prendràs el nom de Déu en va.

 4.Acorda't del dia de repòs per a santificar-ho.

 5.Honra al teu pare i a la teua mare. 

6.no mataràs.

 7.no cometràs adulteri. 

8.no furtaràs. 

9.no parlaràs contra el teu proïsme fals testimoniatge. 

10.no cobejaràs

 

 

 

 

  

Complex d'Edip

Complex d'Edip

 El nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa, ja que el nen sap que no està bé odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjançant la identificació, en què el nen adopta característiques del pare. El concepte va ser desenvolupat per Sigmund Freud, basant-se en la figura mitològica d'Èdip. Freud l'anomena un complex humà universal (filogenètic), i la causa de bona part de la culpa inconscient. Postula que existeixen diferents formes d'enfrontar-se al complex: en el cas dels nois, a través del complex de castració i en el de les noies en l'enveja del penis.
Si es en casa de una nena es diu Complex d'Electra

El bes (Gustav Klimt) i Dalí i el mite de Narcís

En quin relat de Les metamorfosis d'Ovidi està inspirat aquest quadre?I l'altre?

              El bes (Gustav Klimt)

Es una recració d'una escena del relat "Apol·lo y Dafne" que pertany al llibre "Les metamorfosis" del poeta clàssic Ovidi. L'obra es resumeix en l'amor no correspost d'Apol·lo per la bella nimfa Dafne com a càstig de la burla d'aquest cap a Eros (O Cupido). Cupido, a qui Apol·lo considera "massa menut per a la gloria i per a dur un arc tan gran" , es venja provicant-li l'enamorament per la ninfa, i a aquesta el sentimente contrari. En l'obra podem observar el moment final del relat en que el Déu es llança a abraçar la ninfa, després de perseguir-la declarant-li el seu amor. Es llavors quan aquesta nimfa comença llavors a transformar-se en àrbre.

         Dalí i el mite de Narcís 

 De totes les versions del mite de Narcís, la més coneguda és la de les Metamorfosis d’Ovidi, segons la qual Narcís és fill de la nimfa Liríope i del riu Cefis. Quan neix, l’endeví Tirèsies prediu a la seva mare que aquest tindrà una llarga vida “si no s’arriba a conèixer”.
 En el relat d'Ovidi sobre un jove de gran bellesa que s'enamora de sí mateix, al veure's reflexat a l'aigüa ique  acaba caient dins admirant la seua pròpia bellesa.

El mite del Minotaure

EL MITE DEL MINOTAURE

 

  Posidó, déu del mar, va enviar un bou blanc al rei Minos de Creta perquè el sacrifiqués en el seu honor. El rei Minos es va quedar meravellat davant de la bellesa de l'animal i, en comptes de sacrificar-lo, el va guardar entre els seus ramats, cosa que va provocar la ira de Posidó. El déu es va venjar d'aquesta traïció fent que la dona del rei, , s'’enamorés perdidament d'’aquell bou blanc. Sota les ordres de la reina, Dèdal inventor de l'època, va fer una vaca de fusta, on Pasífae es va amagar. Així, Pasífae, va poder consumar el seu amor amb el bou blanc. De la seva unió va néixer el minotaure, un monstre amb el cos d'home i el cap de bou. Minos, després de consultar un oracle, va ordenar a Dèdal va fer el monstre siga tancat en un laberint.Minos va viatjar a Atenes buscant una explicació i un culpable per a la mort del seu fill i, com que no va trobar ni una cosa ni l'altra, va decidir venjar-se. El tribut consistia en el fet que, cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure.Però Egeu tenia un fill anomenat Teseu i, quan aquest tribut havia de ser enviat per tercera vegada, Teseu es va oferir voluntari per ser inclòs entre els elegits.Abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu i va decidir ajudar-lo donant-li un cabdell de fil. Així, després de matar el Minotaure, Teseu podria trobar el camí de sortida del Laberint. Teseu va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell i el va matar.  

En la fot podem observar a Tseu i el Minotaure feta per l'artista  

Antoine-Louis Bar

Per què Tirèsias és un endeví cec?

Per què Tirèsias és un endeví cec?

 

Hi ha dues històries diferents sobre la ceguesa de Tirèsias i els seus poders paranormals. 

1En la primera es diu que una vegada va veure a la virginal deessa Atenea banyant-se nua al costat de la seua mare. Després d'açò, Atenea li va privar del sentit de la vista, encara que li va donar l'enteniment del llenguatge de les aus i el poder per a predir el futur. Ella, a més, li va obsequiar amb un tracte especial i li va garantir una llarga vida.

 2Segons la segona versió,Tirèsias es va trobar a dues serps copulant en la muntanya i va colpejar a la femella amb la seua vara, que com a venjança ho va transformar en una dona. Vuit anys després, sent encara dona, es va trobar a les mateixes serps de nou i en aquesta ocasió va colpejar a les dues, i així va ser retornat al seu estat primitiu d'home. Un dia, quan el rei dels déus Zeus i la seua esposa Hera es trobaven discutint sobre quin sexe gaudia més fent l'amor, Tirèsias va ser el triat per a fer la prova definitiva. Tirèsias va afirmar que la dona gaudia més que l'home, resposta que va enfadar a Hera, que ho va deixar cec. Res va poder fer Zeus per a rectificar la cruel acció de Hera, però va tractar de compensar-ho, donant-li el do de la clarividència. Tirèsias feia les seues prediccions observant el comportament de les aus. Estudiava els sons que feien i, quan era necessari, recolzava les seues idees en el resultat dels sacrificis realitzats.

Contesta en el teu blog

Contesta en el teu blog:

1. Completa: "Quan surts per fer el viatge cap a _Ítaca_ /has de pregar que el camí sigui llarg,/ ple d'aventures, ple de coneixences." De quin poeta són aquests versos? Quin cantant els va popularitzar ?El poema es de Konstantino Kavafis, que el va popularitzar.

2. El mot "quimera" té diferents significats: "Creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat"; "Malvolença contra algú" (Es tenen molta quimera.); "Ànsia, inquietud" (No passis quimera). Però en la mitologia grega era un monstre que tenia... quants caps?3, el cap de un lleó, el d'una cabra i una ultima a la cua que no sabia si era una serp o un drac.

3. Com era l'esfinx grega?L'esfix grega es caracteritzava per tindre  cap i pit de dona, un parell d'ales d'àguila i el cos de lleó

4. En la mitologia grega, el déu del vi i del teatre era Dionís; en la mitologia romana rebia un altre nom: quin? Baco.

5. Busca una foto del teatre d'Epidaure.

6. A les representacions teatrals gregues, les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol; i el públic es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies. Veritat o fals?Veritat, no hi havia descans ni teló a les hores els espectadors tenien que portar el menjar.

7. Els actors sempre eren hòmens. Les dones podien assistir al teatre? Si, pero no més que d'espectadores.

8. Quina relació tenen l'Oracle de Delfos i la Font de Castàlia?Que la font de Castalia era el manantial que emitía els vapors al·lucinogen que provocaven al oracle de Delfos els somnis i visions que li feien predir el futur.

9. Busca una foto del santuari de Delfos.

10. Tirèsias és un endeví cec. Això deu ser cosa dels déus. Explica-ho. La seva ceguera va ser causada per la diosa Atenea, que el va castigar per sorprenerla en ple bany  i/o per la diosa Hera, per mediar en una disputa sobre el plaer que tenía amb Zeus.

11. (Només per a majors d'edat.) Tal vegada t'escandalitzarà conéixer la trista història de Crisip, fill de Pèlops, que és l'origen de la maledicció de la casa de Tebes.