TEMES I INTERPRETACIONS D'ÈDIP REI
En l'argument d'Èdip rei es desenvolupen diversos temes que han
donat pas a múltiples interpretacions des de diferents àmbits del
pensament, la cultura i l'art. En aquesta obra, Sòfocles va plasmar la seua concepció de l'home i del món,
de manera que en ella es pogueren percebre les seues idees de la
supremacia de l'ordre diví sobre la voluntat de l'ésser humà, i també la
fragilitat d'aquest, per molt heroic que siga el seu comportament o les
limitacions del sistema polític propi de les polis gregues.
IMPORTANT
El tema principal d'Èdip rei és el poder inexorable
i cruel del destí, força superior i incontrolable per a l'ésser humà.
Per molt que ho intente, l'home no pot escapar del destí que s'ha
assignat
per a ell i que, malgrat tots els intents, acaba per complir-se.
Uns altres temes secundaris poden ser els següents:
Uns altres temes secundaris poden ser els següents:
- La responsabilitat sobre els actes comesos, independentment de què aquests s'hagen realitzat de manera conscient o inconscient.
- L'heroi com a transgressor de las normes socials i sobrenaturals, que ha de pagar per la seua gosadia.
- El parricidi i l'incest.
- La ceguera com a metàfora de la ignorància i les limitacions de l'ésser humà respecte al coneixement i la veritat.
Aquests temes han sigut interpretats des de diversos punts de
vista:
- Interpretació religiosa. Entre els teòlegs, aquest tema
dramàtic del destí es relaciona amb el problema del lliure albir, és
a dir, el conflicte entre la voluntat i llibertat de l'home i els designis (plans) divins. Des de la mitologia, s'ha
enfocat el tema del destí en relació amb el politeisme de l'antiga
Grècia, on els déus regien amb les seues lleis el destí dels homes.
- Interpretació psicològica. Sigmund Freud ho va interpretar com un fenomen que forma part de l'evolució
afectiva dels xiquets i va contribuir al psicoanàlisi i, en general, al camp
de la psicologia la seua teorització sobre el complex d'Èdip.
- Interpretació moralitzant. El filòsof Friedrich Nietzsche
(1844-1900)
interpreta a Èdip com l'heroi que ha de pagar pel seu comportament
transgressor, és a dir, per abandonar la còmoda innocència i voler saber
més d'allò que li correspon. D'aquesta manera,
aclareix a la resta dels éssers humans, però ha d'expiar els seus errors
amb el seu sacrifici.
-Una interpretació més completa, des del punt de vista antropològic i filosòfic, defén que en Èdip s'unixen les limitacions i la grandesa de l'ésser humà: per una banda, Èdip és capaç de resoldre l'enigma plantejat per l'Esfinx, però no coneix la seua vertadera identitat; per l'altra banda, persegueix la veritat, malgrat sospitar que és terrible, i finalment sume els seus actes amb dolor, dignitat i responsabilitat.
-Una interpretació més completa, des del punt de vista antropològic i filosòfic, defén que en Èdip s'unixen les limitacions i la grandesa de l'ésser humà: per una banda, Èdip és capaç de resoldre l'enigma plantejat per l'Esfinx, però no coneix la seua vertadera identitat; per l'altra banda, persegueix la veritat, malgrat sospitar que és terrible, i finalment sume els seus actes amb dolor, dignitat i responsabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada