1.La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"?
Les valquíries eren dones fabuloses, filles d'Odin i comandades per la dessa Freyr, que
vivien al Valhalla. Eren fortes i verges i eren considerades
equivalents a les Amazones de la mitologia grega. Destacaven per la seua
importància a la mitologia escandinava.
Les valquiries pressenten la mort dels guerrers poderosos, de manera
que quan es lliura una batalla es presenten en el plànol dels vius. Des
del cel contemplen la lluita i quan aquesta arriba a la seua fi les valquiries trien als morts que seran conduïts fins al Valhalla. Però
no solament acompanyen als morts en el seu viatge a Asgard, sinó que
també els cuiden durant la seua estada en el Valhalla, tal com ho
disposa Odín.
2. Què tenen a veure Neo (Matrix), Indiana Jones i l'òpera de Richard Wagner Parsifal, inspirada en la llegenda de Perceval
La
relació entre Matrix i Perceval és evident si ens fixem en com el
protagonista pren consciència del seu "paper d'escollit". Això ocorre en
el moment en el qual Trinity (Kundry), li fa un petó a
Neo ( Perceval). I també, en l'escena en la qual
Neo és capaç d'aturar les bales, la qual cosa recrea l'escena de
Perceval fent el mateix en una llança, tots dos conscients que són els
principals escollits de la profecia i per tant són portadors de poder.
En
el cas de Indiana Jones, quan la dona
protagonista li cedeix a Indiana una mena de cura per guarir al seu pare
i amb la finalitat de fer-lo, mor; igual que Kundry li entrega
Gurnemanz un vial de bàlsam, portat d'Aràbia, per alleujar el dolor del
rei, i després s'esfondra.
3.Dante davalla a l'infern acompanyat per l'esperit de Virgili. Segurament, Dante s'inspira en el cant VI de l'Eneida, on l'heroi troià Enees, fill d'Afrodita, baixa a l'avern, acompanyat per la Sibil·la, i es retroba amb el seu pare, Anquises, qui li explica el futur de Roma. Però n'hi ha precedents en la mitologia grega:
- Orfeu davallà a l'infern per a rescatar Eurídice. Sabeu si ho va aconseguir?
Quan Orfeu va baixar a l'infern per rescatar Eurícide, va parlar amb
Hades i Perséfone, déus regents de l'inframón, que li van ficar una
única condició per poder rescatar Eurícide: Orfeu havia de caminar
sempre davant d'ella i no mirar-la fins que tots dos haguessin arribat a
dalt de tot i els raigs de sol haguessin banyat per complet el cos
d'aquesta. Orfeu va acceptar i no mirar a la seva estimada en tot el
viatge de tornada. No es va tornar ni encara quan els perills de
l'Inframon els aguaitaven. Ja en la superfície, Orfeu, a la vora de la
desesperació, va girar el cap creient que tot havia passat, però
Eurícide encara tenia un peu a l'ombra, i en aquest precís instant, es
va esvair en l'aire, ja sense cap possibilitat de tornar a la vida de
nou.
- També l'heroi Hèracles (Hèrcules en la mitologia romana), el dels dotze treballs, hagué de viatjar al regne d'Hades per emportar-se un gos de tres caps, que n'era el guardià i que es deia...
En la mitologia grega, Cèrber era el guardià de les portes de l´ Hades.
La seva tasca era impedir la sortida als morts i l'entrada als vius.
Aquest era un gos gegantí de tres caps i cua de serp. Es diu que la seva mossegada era
verinosa.
- En l'obra teatral Luces de Bohèmia (1920),
de Valle-Inclán, el poeta Max Estrella i Don Latino realitzen un viatge
per la nit madrilenya. Quines semblances hi trobes amb La Divina Comèdia?
Un viatge, la peregrinació de Max Estavella guiat per do Llatí
de Híspalis, per diversos llocs madrilenys , fins a veure-li morir en la polleguera
fosca de la seua pròpia casa. La qual cosa va accentuat amb la cita de
Max Estavella: “Llatí, treu-me d'aquest cercle infernal”. El mateix
ocorre en “La Divina Comèdia” escrita entre 1306 i 1321, que explica el
viatge de Dante guiat per Virgili a l'infern dividit en tres parts:
Infern, Purgatori i Paradís.
Els nibelungs eren un poble de nans que en viuen al cor de la terra, en coves fosques als països freds del nord. Treballaven forjant metall.
