Ars longa, vita brevis'

Ars longa, vita brevis

 ('L'ofici és llarg, i la vida curta'), adaptació d'un aforisme del metge grec Hipòcrates.Aquesta expressió s'empra per a indicar que qualsevol tasca important requereix molt esforç i dedicació; però la vida de qui l'emprèn és curta.

ÈDIP REI

TEMES I INTERPRETACIONS D'ÈDIP REI

En l'argument d'Èdip rei es desenvolupen diversos temes que han donat pas a múltiples interpretacions des de diferents àmbits del pensament, la cultura i l'art. En aquesta obra, Sòfocles va plasmar la seua concepció de l'home i del món, de manera que en ella es pogueren percebre les seues idees de la supremacia de l'ordre diví sobre la voluntat de l'ésser humà, i també la fragilitat d'aquest, per molt heroic que siga el seu comportament o les limitacions del sistema polític propi de les polis gregues.

IMPORTANT

El tema principal d'Èdip rei és el poder inexorable i cruel del destí, força superior i incontrolable per a l'ésser humà. Per molt que ho intente, l'home no pot escapar del destí que s'ha assignat per a ell i que, malgrat tots els intents, acaba per complir-se.

Uns altres temes secundaris poden ser els següents:

• La responsabilitat sobre els actes comesos, independentment de què aquests s'hagen realitzat de manera conscient o inconscient.
• L'heroi com a transgressor de las normes socials i sobrenaturals, que ha de pagar per la seua gosadia.
• El parricidi i l'incest.
• La ceguera com a metàfora de la ignorància i les limitacions de l'ésser humà respecte al coneixement i la veritat.

Aquests temes han sigut interpretats des de diversos punts de vista:

- Interpretació religiosa. Entre els teòlegs, aquest tema dramàtic del destí es relaciona amb el problema del lliure albir, és a dir, el conflicte entre la voluntat i llibertat de l'home i els designis (plans) divins. Des de la mitologia, s'ha enfocat el tema del destí en relació amb el politeisme de l'antiga Grècia, on els déus regien amb les seues lleis el destí dels homes.

- Interpretació psicològica. Sigmund Freud ho va interpretar com un fenomen que forma part de l'evolució afectiva dels xiquets i va contribuir al psicoanàlisi i, en general, al camp de la psicologia la seua teorització sobre el complex d'Èdip.

- Interpretació moralitzant. El filòsof Friedrich Nietzsche (1844-1900) interpreta a Èdip com l'heroi que ha de pagar pel seu comportament transgressor, és a dir, per abandonar la còmoda innocència i voler saber més d'allò que li correspon. D'aquesta manera, aclareix a la resta dels éssers humans, però ha d'expiar els seus errors amb el seu sacrifici.
-Una interpretació més completa, des del punt de vista antropològic i filosòfic, defén que en Èdip s'unixen les limitacions i la grandesa de l'ésser humà: per una banda, Èdip és capaç de resoldre l'enigma plantejat per l'Esfinx, però no coneix la seua vertadera identitat; per l'altra banda, persegueix la veritat, malgrat sospitar que és terrible, i finalment sume els seus actes amb dolor, dignitat i responsabilitat.

El bautismo de Cristo (1655) i Els deu manaments (1956)

 El bautismo de Cristo (1655)

 

Llavors Jesús va venir de Galilea a Juan al Jordán, per a ser batejat per ell. Mes Juan se li oposava, dient: Jo necessite ser batejat per tu, i tu véns a mi? Però Jesús li va respondre: Deixa ara, perquè així convé que complim tota justícia. Llavors li va deixar. I Jesús, després que va ser batejat, va pujar després de l'aigua; i heus ací cels li van ser oberts, i va veure a l'Esperit de Déu que descendia com a coloma, i venia sobre ell. I va haver-hi una veu dels cels, que deia: Est és el meu Fill estimat, en qui tinc complacencia 

Al costat de Sant Joan mostra a Jesús i Sant Joan i els fariseos, Murillo va realitzar aquesta obra per al refetor del Convent de Sant Leandro a Sevilla. L'artista no abandona els esquemes que tradicionalment s'havien utilitzat per a representar aquest tema. Així, repeteix a Crist agenollat en el riu mentre sant Juan, en peus, li bateja. La principal aportació de Murillo serà l'espiritualitat que emana de les actituds dels dos protagonistes, recollides en els seus rostres. 

Quadre pintat per Murillo

Els deu manaments (1956)

Dirigida per Cecil B. DeMille. Drama èpic i religiós que es basa en la Bíblia per a explicar la història de Moisés, un príncep egipci adoptat, que es converteix en el líder del seu vertader poble, els hebreus esclaus, i condueix l'èxode cap a la Muntanya Sinaí, on rep de part de Déu, Els deu manaments. Charlton Heston interpreta a Moisés i Yul Brynner a Ramses. És una de les pel·lícules més reeixides de la història del cinema. Si s'ajusta la recaptació per inflació, se situa en el setè lloc de les pel·lícules més taquilleres de la història.

Els 10 Manaments:

 1.no tindràs Déus aliens davant de mi.

 2.no et faràs imatge, ni cap semblança (...); No t'inclinaràs a elles, ni les honraràs.

 3.no prendràs el nom de Déu en va.

 4.Acorda't del dia de repòs per a santificar-ho.

 5.Honra al teu pare i a la teua mare. 

6.no mataràs.

 7.no cometràs adulteri. 

8.no furtaràs. 

9.no parlaràs contra el teu proïsme fals testimoniatge. 

10.no cobejaràs

 

 

 

 

  

Complex d'Edip

Complex d'Edip

 El nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa, ja que el nen sap que no està bé odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjançant la identificació, en què el nen adopta característiques del pare. El concepte va ser desenvolupat per Sigmund Freud, basant-se en la figura mitològica d'Èdip. Freud l'anomena un complex humà universal (filogenètic), i la causa de bona part de la culpa inconscient. Postula que existeixen diferents formes d'enfrontar-se al complex: en el cas dels nois, a través del complex de castració i en el de les noies en l'enveja del penis.
Si es en casa de una nena es diu Complex d'Electra

El bes (Gustav Klimt) i Dalí i el mite de Narcís

En quin relat de Les metamorfosis d'Ovidi està inspirat aquest quadre?I l'altre?

              El bes (Gustav Klimt)

Es una recració d'una escena del relat "Apol·lo y Dafne" que pertany al llibre "Les metamorfosis" del poeta clàssic Ovidi. L'obra es resumeix en l'amor no correspost d'Apol·lo per la bella nimfa Dafne com a càstig de la burla d'aquest cap a Eros (O Cupido). Cupido, a qui Apol·lo considera "massa menut per a la gloria i per a dur un arc tan gran" , es venja provicant-li l'enamorament per la ninfa, i a aquesta el sentimente contrari. En l'obra podem observar el moment final del relat en que el Déu es llança a abraçar la ninfa, després de perseguir-la declarant-li el seu amor. Es llavors quan aquesta nimfa comença llavors a transformar-se en àrbre.

         Dalí i el mite de Narcís 

 De totes les versions del mite de Narcís, la més coneguda és la de les Metamorfosis d’Ovidi, segons la qual Narcís és fill de la nimfa Liríope i del riu Cefis. Quan neix, l’endeví Tirèsies prediu a la seva mare que aquest tindrà una llarga vida “si no s’arriba a conèixer”.
 En el relat d'Ovidi sobre un jove de gran bellesa que s'enamora de sí mateix, al veure's reflexat a l'aigüa ique  acaba caient dins admirant la seua pròpia bellesa.

El mite del Minotaure

EL MITE DEL MINOTAURE

 

  Posidó, déu del mar, va enviar un bou blanc al rei Minos de Creta perquè el sacrifiqués en el seu honor. El rei Minos es va quedar meravellat davant de la bellesa de l'animal i, en comptes de sacrificar-lo, el va guardar entre els seus ramats, cosa que va provocar la ira de Posidó. El déu es va venjar d'aquesta traïció fent que la dona del rei, , s'’enamorés perdidament d'’aquell bou blanc. Sota les ordres de la reina, Dèdal inventor de l'època, va fer una vaca de fusta, on Pasífae es va amagar. Així, Pasífae, va poder consumar el seu amor amb el bou blanc. De la seva unió va néixer el minotaure, un monstre amb el cos d'home i el cap de bou. Minos, després de consultar un oracle, va ordenar a Dèdal va fer el monstre siga tancat en un laberint.Minos va viatjar a Atenes buscant una explicació i un culpable per a la mort del seu fill i, com que no va trobar ni una cosa ni l'altra, va decidir venjar-se. El tribut consistia en el fet que, cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure.Però Egeu tenia un fill anomenat Teseu i, quan aquest tribut havia de ser enviat per tercera vegada, Teseu es va oferir voluntari per ser inclòs entre els elegits.Abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu i va decidir ajudar-lo donant-li un cabdell de fil. Així, després de matar el Minotaure, Teseu podria trobar el camí de sortida del Laberint. Teseu va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell i el va matar.  

En la fot podem observar a Tseu i el Minotaure feta per l'artista  

Antoine-Louis Bar

Per què Tirèsias és un endeví cec?

Per què Tirèsias és un endeví cec?

 

Hi ha dues històries diferents sobre la ceguesa de Tirèsias i els seus poders paranormals. 

1En la primera es diu que una vegada va veure a la virginal deessa Atenea banyant-se nua al costat de la seua mare. Després d'açò, Atenea li va privar del sentit de la vista, encara que li va donar l'enteniment del llenguatge de les aus i el poder per a predir el futur. Ella, a més, li va obsequiar amb un tracte especial i li va garantir una llarga vida.

 2Segons la segona versió,Tirèsias es va trobar a dues serps copulant en la muntanya i va colpejar a la femella amb la seua vara, que com a venjança ho va transformar en una dona. Vuit anys després, sent encara dona, es va trobar a les mateixes serps de nou i en aquesta ocasió va colpejar a les dues, i així va ser retornat al seu estat primitiu d'home. Un dia, quan el rei dels déus Zeus i la seua esposa Hera es trobaven discutint sobre quin sexe gaudia més fent l'amor, Tirèsias va ser el triat per a fer la prova definitiva. Tirèsias va afirmar que la dona gaudia més que l'home, resposta que va enfadar a Hera, que ho va deixar cec. Res va poder fer Zeus per a rectificar la cruel acció de Hera, però va tractar de compensar-ho, donant-li el do de la clarividència. Tirèsias feia les seues prediccions observant el comportament de les aus. Estudiava els sons que feien i, quan era necessari, recolzava les seues idees en el resultat dels sacrificis realitzats.

Contesta en el teu blog

Contesta en el teu blog:

1. Completa: "Quan surts per fer el viatge cap a _Ítaca_ /has de pregar que el camí sigui llarg,/ ple d'aventures, ple de coneixences." De quin poeta són aquests versos? Quin cantant els va popularitzar ?El poema es de Konstantino Kavafis, que el va popularitzar.

2. El mot "quimera" té diferents significats: "Creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat"; "Malvolença contra algú" (Es tenen molta quimera.); "Ànsia, inquietud" (No passis quimera). Però en la mitologia grega era un monstre que tenia... quants caps?3, el cap de un lleó, el d'una cabra i una ultima a la cua que no sabia si era una serp o un drac.

3. Com era l'esfinx grega?L'esfix grega es caracteritzava per tindre  cap i pit de dona, un parell d'ales d'àguila i el cos de lleó

4. En la mitologia grega, el déu del vi i del teatre era Dionís; en la mitologia romana rebia un altre nom: quin? Baco.

5. Busca una foto del teatre d'Epidaure.

6. A les representacions teatrals gregues, les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol; i el públic es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies. Veritat o fals?Veritat, no hi havia descans ni teló a les hores els espectadors tenien que portar el menjar.

7. Els actors sempre eren hòmens. Les dones podien assistir al teatre? Si, pero no més que d'espectadores.

8. Quina relació tenen l'Oracle de Delfos i la Font de Castàlia?Que la font de Castalia era el manantial que emitía els vapors al·lucinogen que provocaven al oracle de Delfos els somnis i visions que li feien predir el futur.

9. Busca una foto del santuari de Delfos.

10. Tirèsias és un endeví cec. Això deu ser cosa dels déus. Explica-ho. La seva ceguera va ser causada per la diosa Atenea, que el va castigar per sorprenerla en ple bany  i/o per la diosa Hera, per mediar en una disputa sobre el plaer que tenía amb Zeus.

11. (Només per a majors d'edat.) Tal vegada t'escandalitzarà conéixer la trista història de Crisip, fill de Pèlops, que és l'origen de la maledicció de la casa de Tebes.

Primer día.