RIMBAUD I VERLAINE

 RELACIÓ ENTRE EL POETA RIMABUD I VERLAINE:

 POETES MALEITS

Jean Nicolas Arthur Rimbaud | 20 de octubre de 1854 – 10 de novembre de 1891.

Després d'una infància aprenent les bones maneres de practicar la literatura, va abandonar la seua acomodada zona de confort per a viatjar fins a Europa i acabar coneixent Àfrica. L'experiència de tal decisió li va servir com a màxima influència en la seua nova forma de concebre la poesia que donaria a llum en el futur. Rimbaud posseïa una particular i extravagant visió respecte al que havia de ser un poeta. Per a l'artista, desafiar els seus propis sentits i posar-los del revés era l'única manera de crear obres de gran impacte sensorial. La seua vida, com la dels seus companys, no va ser enaltida fins a aconseguida la mort.

Paul-Marie Verlaine | 30 de març de 1844 – 8 de gener de 1896.

 

Verlaine va contribuir al nou fer de la poesia francesa, desenvolupant la seua carrera dins del moviment simbolista i decadentista. Una vida tèrbola i allunyada de convencionalismes li va portar a viure experiències més que desagradables. Un dels episodis més cèlebres de la biografia de l'artista va ser la que li va implicar en una agressió directa al seu col·lega Rimbaud. Tots dos viatjaven a Brussel·les quan Verlaine va disparar al poeta en el canell en dues ocasions. Un jutge va dictaminar el seu tancament en la presó. La seua estada a la presó va donar inici a un canvi radical en l'existència de Verlaine, que perdria a la seua dona i s'acabaria convertint al catolicisme estant encara entre reixes.

 

LA SEUA RELACIÓ:

 

El jove Arthur Rimbaud que tenia 16 anys i el turmentat poeta Paul Verlaine que tenia més de 30.

Verlaine ho va captivar amb la seua poesia, amb la seua tormentosa vida i ho va portar al sadisme, al homosexualitat i la borratxera. Va pertorbar al xic.

La relació de tots dos es va fer turmentosa, cruel i eròtica. Ells no eren una parella normal, es colpejaven, solien escriure junts les coses més aberrants i sensuals que vivien i a altres sentien amor.

Amb vint anys Rimbaud deixaria d'escriure. Possiblement va veure que els seus escrits estaven relacionats amb Verlaine, l'amic cruel que ho va trair per sempre.

El jove va intentar millorar la seua vida fins a una vegada que Verlaine va arribar i li va pegar un tir en el canell. A partir d'ací, la relació s'acabaria. Rimbaud demandaria a Verlaine i a est li'l van portar a una presó per homosexual, on possiblement li van fer molts experiments. 

Alhora Rimbaud es va casar amb una etíop i mai va voler tornar a escriure. Odiava que li recordaren açò. Veia l'època de la seua escriptura com un moment ple de dolor, d'inestabilitat. Rimbaud va morir als 38 anys per un problema d'una cama.