1 PREG TEORIA

La metamorfosi, possibles interpretacions

1. (Societat, culpa i alienació.) Kafka com a treballador. Gregor odia el seu treball. Primer capítol. L'exclusió de l'home de la comunitat on vol integrar-se. Confrontació de l'individu i la societat buròcrata. Confrontació d'un individu racional intel·ligent i la societat buròcrata que l'envolta. Final molt antiburgès, ja que el Samsa-Kafka es venja dels seus propis pares però els pares també es vengen del seu fill volent-se canviar de casa, la casa que ell havia escollit. Final doblement venjatiu .

2. (Família, benestar i exclusió.) Kafka com a fill i germà. Conflictes familiars. Les difícils relacions amb els pares i amb la germana. Kafka liquida el mite de la família burgesa establert a final del segle XIX i principi del segle XX. En el segon capítol es fan més evidents les dificultats financeres. Tercer capítol: apareixen els tres llogaters.

Potser es podria parlar d'un complex d'Èdip. La metamorfosi com la història d'un complex d'Èdip. Kafka, com Gregor, odia i té por del pare, un sentiment de clares reminiscències edípiques. 

• Quan li comunica que es vol casar amb Felice Bauer el pare li reprotxa que aquell matrimoni serà una vergonya pels Kafka i li aconsella d'anar al bordell.
• D'altra banda, el retrat de la dona amb el maneguet de pells ha estat interpretat com un símbol de la mare.

Però Nabókov rebutja les lectures psicoanalítiques d'aquest relat (com la que proposa Jordi Llovet): 

3. (Individu, condemna i intempèrie.) Kafka com a ser humà. Segon capítol: el pare llança una poma a Gregor, la poma com a símbol bíblic. Sentiment de culpa. Per a Kafka l'existència humana és absurda i l'escarabat n'és el símbol.
Podem trobar punts de contacte amb la novel·la El procés, on Josef K. es converteix en objecte d’una condemna; no dubta de la seva innocència; . Igual com en El procés, la situació inicial, és el producte d’una falta prèvia i essencial i, per tant, una metaforització de la idea de culpa individual.
4. (El subtext autobiogràfic.) Kafka com a escriptor. Paràbola sobre l'escriptura. La història d'una persona que es converteix en escriptor. Història de vides paral·leles. Samsa es converteix en un monstre perquè és atípic, igual com ho és Kafka. La història que es relata en aquest conte és la història d'algú que es transforma en un escriptor, aquesta seria la hipòtesi de Kafka com a Gregor. I és que per Samsa no és gens tràgic el que li succeeix. La seua transformació la viu amb una certa normalitat. No pot parlar ni escriure i deixa a anar una substància enganxosa i visible. L'escarabat traça línies al sostre i a les parets igual com ho fa l'escriptor en un full de paper.
Des d'aquest punt de vista, La metamorfosi seria la història de com es forma un escriptor. I mostraria la dificultat de Kafka per viure si no és amb l'escriptura. Gregor Samsa es tanca en el seu món i mor amb una certa glòria donat que s'hi ha mantingut conscient i feliç. És l'amo i el rei de la seua cambra per bé que li prenguen tots els mobles. És curiós observar el pànic que sent quan li volen prendre també l'escriptori si contrastem la seva reacció amb la següent anotació del diari del nostre autor.