SPLEEN
Pluviós, irat amb la ciutat sencera,
de l'urna vessa a dolls un fred molt tenebrós
als pàl·lids habitants de les tombes veïnes
i va sembrant la mort en tot raval ombrós.
L'AUTOR INTERPRETA ELS SENTIMENTS DE TRISTESA I SOLETAT.
ENS SITUA EN UNA CIUTAT FREDA.
L'AUTOR INTERPRETA ELS SENTIMENTS DE TRISTESA I SOLETAT.
ENS SITUA EN UNA CIUTAT FREDA.
El gat que tinc a casa, buscant un jaç per terra
agita sense treva el cos magre i ronyós;
el cor d'un vell poeta per canonades erra
amb la cansada veu d'un geni fredorós.
EL GAT ÉS EL MATEIX POETA QUE ESTÀ MALALT A CAUSA DE SPLEEN, ES TROBA CANSAT.
PER AIXÒ NO POT PARLAR, CANTAR...
EL GAT ÉS EL MATEIX POETA QUE ESTÀ MALALT A CAUSA DE SPLEEN, ES TROBA CANSAT.
PER AIXÒ NO POT PARLAR, CANTAR...
Rondina ja el bordó, i el tió que fumeja
acompanya amb falset el pèndol refredat,
mentre en un joc igual com flaires putrefactes,
FUMEJA PERQUÈ ESTÀ JA MORINT-SE.
EL PÈNDOL VOL DIR QUE ESTÀ TRENCAT.
FUMEJA PERQUÈ ESTÀ JA MORINT-SE.
EL PÈNDOL VOL DIR QUE ESTÀ TRENCAT.
llegat antic, fatal, de vella hidròpica,
la sota de cors, bella, i la reina de piques,
xerren sinistrament dels seus amors difunts.
EL JOC DE CARTES VOL DIR QUE L'ÚNIC QUE LI QUEDA SON ELS RECORDS DELS AMORS DESAPAREGUTS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada