LES FLORS DEL MAL XXXI. EL VAMPIR ❀

El vampir

Tu, que has entrat com una daga
dins el meu cor queixós;
tu, forta com una armada de dimonis
vas venir, boja, engalanada,

a convertir en jaç i domini        
el meu esperit humiliat;
—infame ser que em té lligat
com el forçat a la cadena,

i al joc el jugador obstinat,
a la botella l'embriac,
i a la carronya la vermina,
—sigues per sempre maleïda!

Al ràpid glavi li he pregat
de conquerir la llibertat,
i he dit al perfidiós verí:
salva'm de la roïndat.

Ai las! Verí i espasa
m'han menyspreat i han dit:
«No escau que siguis redimit
del pèrfid esclavatge,

ruc! —Si el nostre esforç
t'alliberés d'aquest poder,
el teus petons darien vida,
altra vegada, al teu vampir!».

ESTROFA 1
Ella ha entrat en el seu penmsament, i diu que és com una daga perquè està depressiu  i no la pot conquerir.

ESTROFA 2
Diu que està enamorat d'ella i que no pot escapar, com una pres en una presó.

ESTROFA 3
Baudelaire parla d'una dóna que ell està molt enamorat però com ella l'ha fet mal,ell la desea el mal.Fa tots els esforços per a poder oblidar-la i es transforma en una obsessió.Al final de la estrofa maleeix a ella com si es tracta-se del seu pitjor enemic.

ESTROFA 4
Pensa que la mijor manera per a escapar del amor que el fa mal és el suḯcidi.

ESTROFA 6
Es sent esclau i diu que ha de continuar, es com una personificacio del verí i la espassa

ESTROFA 7
Encara que aconseguera morir, continuaria enamorat d'ella i els seus petons el reviurien