CORRESPONDÈNCIES.
La Natura és un temple de columnes vivents
que deixen anar, de vegades, paraules confuses;
l’home hi camina com per un bosc de símbols
que l’observen amb una mirada familiar.
LA CORRESPONDÈNCIA ES UNA CORRESPONDÈNCIA DEL CEL.
EL CEL ÉS UN PARADÍS.
Com llargs ressons que de lluny es confonen
en una tenebrosa i profunda unitat,
tan vasta com la nit i com la claredat,
els sons, els perfums i els colors es responen.
SINESTÈSIA ENTRE ELS SONS, PERFUMS I ELS COLORS.
Hi ha perfums que són frescos com la pell dels infants,
dolços com l’oboè, verds com les prades
—i n’hi ha de corromputs, pletòrics, triomfals,
RESOLUCIÓ: UN PERFUM A PÓLVORA ENS INSPIRA A LA MAGDALENA, EL COLOR VERD.
que s’escampen igual que coses infinites,
com l’ambre, com l’almesc, l’encens i el benjuí,
que canten els transports del cor i dels sentits.
UNA PERSONA PER LA SEVA APARICIÓ ENS INSPIRA UN COLOR.
El que ens explica Baudelaire és la correspondència que hi ha entre el
cel i la natura. Per això l'ésser humà o el poeta, el qual es
caracteritzat per tindre la capacitat de desxifrar els enigmes de la
naturalesa, és l'encarregat de descobrir allò que se'ns amaga al voltant
de símbols i connectar d'aquesta forma amb Déu o l'ideal Platònic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada