Vine, gatet, al meu pit amorós
—les urpes, a l'amagatall—
i deixa'm submergir-me en els teus ulls,
barreja d'àgata i metall.
L'AUTOR AMAGA LA FIGURA DE LA DONA
LI RECORDA A LA SEUA ESPOSA, AMOROSA I ENFADADA.
Quan amb els dits t'acaricio ben a pler
el cap i el llom flexible,
i quan la mà va i s'embriaga de plaer
palpant-te el cos elèctric,
DIU QUE QUAN ELL ACARICIA EL GAT, SENT LA DONA, ELS COMPARA. EL GAT LI RECORDA AL COS E LA DONA.
veig la figura de l'esposa. El seu esguard,
com ho és el teu, amable bèstia,
profund i fred, talla i fendeix com una fletxa.
ANOMENA A JEANNE JUVAL, VEU LA SEVA FIGURA, LA MIRADA DE LA SEVA ESPOSA ÉS PROFUNDA I ALHORA TAMBÉ FREDA.
I, des dels peus fins a la testa,
neda un airet subtil i un perillós perfum
tot al voltant del seu cos bru.
COMPARA AL GAT BRU ES REFEREIX AL COLOR DE LA PELL DE JEANNE DUVAL, EL PERFUM PERILLÓS QUE DESPRÈN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada