L'ALBATROS
capturen els albatros, ocells grans de l'oceà,
que, companys indolents, segueixen el viatge
del vaixell que s'esmuny sobre severs abismes.
Un cop els han deixat jaient damunt la fusta,
els prínceps de l'atzur, maldestres i porucs,
arrosseguen feixucs les seves ales blanques
per sobre la coberta, com si es tractés de rems.
Viatger que volava... ara maldestre i indolent!
Tan bell fa poc... ara ridícul, repugnant!
Un li remena el bec amb una pipa curta,
l'altre es fa el coix i imita l'esguerrat!
El Poeta és semblant a aquest príncep dels núvols
que coneix la tempesta i es mofa de l'arquer;
exiliat per terra, enmig de les xiulades,
les ales de gegant no el deixen caminar.
QÜESTIONS (PAU SETEMBRE 2010)
Comente el sentit del poema, tenint en compte els seus símbols.
Si prenem el poema com a punt de partida, expose les principals claus poètiques de Les flors del mal.
Importància de Baudelaire en la història de la poesia moderna.
Quatre quartets de versos alexandrins, de rima consonant en l'original i amb dos hemistiquis (6+6); Les tres primeres estrofes són descriptives i l'última és una al·legoria. Hi abunda l'oxímoron. Aquest poema no figurava en l'edició de 1857; apareix a la Revue française, l'any 1859. Jordi Llovet opina que va ser escrit recordant el viatge a l'illa Maurice realitzat el 1841]
Conta que la tripulació per a divertir-se capturaven albastros i es burlaven d'ells.
Relaciona al poeta en l'albastros. Ell es creu el príncep dels núvols però en la Terra és sols un marginat, un incomprés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada