MADAME BOVARY SEGONA PART CAPÍTOL 8

Ara que ja has arribat a la meitat de la novel·la, contesta aquesta pregunta: Emma Bovary era "feminista"? No et precipites, llig l'opinió de Mario Vargas Llosa (La orgía perpetua):

"La tragedia de Emma es no ser libre. La esclavitud se le aparece a ella no sólo como producto de su clase social –pequeña burguesía mediatizada por determinados medios de vida y prejuicios– y de su condición de provinciana –mundo mínimo donde las posibilidades de hacer algo son escasas–, sino también, y quizá sobre todo, como consecuencia de ser mujer. En la realidad ficticia, ser mujer constriñe, cierra puertas, condena a opciones más mediocres que las del hombre. Durante el diálogo amoroso con Rodolphe, en el marco de los comicios agrícolas, cuando el seductor habla de esa clase de seres a la que él pertenece, a quienes es indispensable el sueño y la acción, pasiones puras y goces furiosos, Emma lo contempla como a alguien que ha pasado por «países extraordinarios» y responde con amargura en nombre de su sexo: «Nous n’avons pas même cette distraction, nous autres pauvres femmes!». Es cierto: en la realidad ficticia no sólo la aventura está prohibida a la mujer; también el sueño parece privilegio masculino, pues aquellas que buscan la evasión imaginaria, por ejemplo a través de las novelas, como Madame Bovary, están mal vistas, se las considera unas «evaporadas». […] Pero Emma es demasiado rebelde y activa para contentarse con soñar una revancha vicaria, a través de un posible hijo varón, de las impotencias a que la condena su sexo. De modo instintivo, a tientas, combate esa inferioridad femenina de una manera premonitoria, que no se diferencia mucho de ciertas formas elegidas un siglo más tarde por algunas luchadoras de la emancipación de la mujer: asumiendo actitudes y atavíos tradicionalmente considerados masculinos. Feminista trágica –porque su lucha es individual, más intuitiva que lógica, contradictoria porque busca lo que rechaza, y condenada al fracaso–, en Emma late íntimamente el deseo de ser hombre."

Emma Bovary no era una dona feminista perquè ella en ningú moment va dir que volie els mateixos drets per als homes que per a les dones. Ella l'única cosa que volia es ser feliç fent el que vulga, com els homes, sense pensar en els drets que podria tenir. Així mateix, utilitza la primera persona del plural per a parlar en general. Un exemple d'aquest plural és: "Nosaltres, pobres dones, no tenim ni aquesta distracció!". Aixó ho diu al capítol 8 de la segona part, quan parla amb Rodolphe.

ROMANTICISME EUROPEU/ CUADRES ROMANTISISME

ROMANTICISME EUROPEU

Va nàixer cap a la segona meitat del segle XVIII a Alemanya. Aquest moviment va afectar totes les manifestacions humanes i és indeslligable d’alguns esdeveniments històrics.
Els romàntics van fer els primers passos per superar el model racionalista. La revolució industrial, havia generat una nova divisió social i es produïa una progressiva despoblació del camp. L’art ja no era patrimoni exclusiu de l’aristocràcia, sinó que una nova classe social, la burgesa, es va convertir en el centre de la creació artística.

Aquest nou escriptor, posà tot els seu èmfasi en un mot: la Llibertat. Adoptà posicions ideològiques que quallaren en dos corrents contradictoris i ben definits. El primer, tipificà el període anterior al 1830 i projectà les seves inquietuds sobre el passat medieval; el segon, tipificà el posterior a aquella data i les projectà sobre el futur.

Cal no oblidar un altre aspecte del moviment que revestí una singular importància en diferents països: el descobriment de la personalitat històrica de cada poble. Els poetes de la Renaixença, als Països Catalans, són els exemples més coneguts d'aquest nou i inquietant moviment historicopolític del llarg període romàntic.

CUADRES ROMANTISISME


DELACROIX
La llibertat guian al poble.

 
«Las hermanas» o «Puerto de noche», per Friedich. Museu del Ermitatge, San Petersburgo.


 
Caspar David FRIEDRICH (1774-1840)Cementeri del claustre en la neu (1817-1819). En el alma romàntica s'uneixen un fort anhel religios i una angoixa de dupte: la recen reivindicada arquitectura gòtica sirvix de correlat formal per a equesta tensió íntima


 
Henry FUSELI (1741-1825)La pesadilla, 1781.El somni, amb els seus trets de sensualitat i d'angoixa, amb les seues imàtges obsesives y aterradores (cap de cavall i monstre)

LA IL.LUSTRACIÓ I EL NEOCLASSICISME

HELENA I ANA  

LA IL·LUSTRACIÓ:

  És el moviment intel·lectual que va fer del XVIII el segle de les llums. Conformat pels filòsofs. Els filòsofs se sentien hereus:  

1.Del racionalisme.
2.Del sensualisme empirista de Locke, el coneixement ha de passar
necessàriament per l’experiència sensible. 

3.Dels il·lustrats.
4.De la filosofia utilitarista de Bentham, que marca la senda del pragmatisme.
5.Del mecanicisme i de les lleis descobertes per Newton en el camp de les ciències.
6.Dels deistes anglesos i francesos (Voltaire), partidaris de la tolerància religiosa i la llibertat de pensament.
7.Dels "llibertins" francesos.  

8.D’Immanuel Kant, la figura de major importància de tot el moviment filosòfic del S.XVIII, que aconsegueix sintetitzar els corrents de pensament existents i que aporta, al mateix temps, un enfocament completament nou. 

 ELS SEUS ÈXITS: 

1.La igualtat i el cosmopolitisme, la divisió de poders, la democràcia, el valor de les lleis, el cosmopolitisme i la dignitat dels individus.  

2.Afirmació de la plena llibertat de l’home.
3.Pensament sensista de Locke i Condillac.
4.Optimisme humanista que aspira, a través del progrés, a un món més just i feliç. 

5.La ciència comença a regir-se per l’experimentalisme sensista i racionalista, la qual cosa propicia una sèrie d’avanços.
6.Es dóna un canvi decidit en el camp de l’estètica i la literatura (neoclassicisme). 

 EL NEOCLASSICISME:

 Sorgeix a la darreria del segle XVII. Regles: 

MIRADA AL MÓN CLÀSSIC I AL RENAIXEMENT. El neoclassicisme s’ha d’entendre com un «nou classicisme»

UNIVERSALITAT I COSMOPOLITISME. Els models poètics legitimats per l’antiguitat són supranacionals i hi subjau la creença d’un estil poètic universal i clàssic, que és l’estil de tots els temps i de tots els països.  

EL CONCEPTE D’IMITACIÓ ÉS FONAMENTAL. Imitar vol dir observar la natura, seguir-ne els passos i els dictats. 

EQUILIBRI ENTRE EL PRODESSE I EL DELECTARE. La seua finalitat és ensenyar uns determinats valors filosòfics, socials o morals. Per aconseguir el doble objectiu d’UTILITAT + DELIT són necessàries LA CLAREDAT, LA LÒGICA, LA NATURALITAT, LA SENZILLESA I LA CONTENCIÓ RETÒRICA. L’estil ha de ser clar i comprensible, allunyat del barroquisme i de les figures retòriques excessivament artificioses. Es respecten les regles de composició sobre l’originalitat i la imaginació. El teatre s’até a la REGLA DE LES 3 UNITATS i busca el decor o adequació de caràcters i situacions. Es manté la separació de gèneres.

IL.LUSTRACIÓ I NEOCLASSICISME

IL.LUSTRACIÓ I NEOCLASSICISME 

EL NEOCLASSICISME: sorgeix al S. XVII. Es desenvolupa amb l'influx del pensament il.lustrat. Propugna la tornada als ideals d'equilibri i mesura clàssics. La creació artística es v sotmesa a l'observança de les regles.

MIRADA AL MÓN CLÀSSIC I AL RENAIXEMENT: <<nou classicisme>> relacionat amb el Renaixement i l'antiguitat grecollatina. Prenen per models a (Horaci, Virgili, Ovidi...) i (Garcilaso, fra Luis...), imitadors de l'antiguitat.

UNIVERSALITAT I COSMOPOLITISME: la Poètica d'Aristòtil (s.IV aC) i l'Art poètica d'Horaci (s. I aC) són supranacionals d'un estil poètic universal, clàssic.

EL CONCEPTE D’IMITACIÓ ÉS FONAMENTAL. Imitar vol dir observar la natura, seguir-ne els passos i els dictats, i al mateix temps imitar és observar els bons poetes, que amb els seus exemples, doctrines, instruccions i regles han enriquit el patrimoni literar.

EQUILIBRI ENTRE EL PRODESSE I EL DELECTARE. La literatura i l’art tenen un valor didàctic; la seua finalitat és ensenyar uns determinats valors filosòfics, socials o morals.  Per aconseguir el doble objectiu d’UTILITAT + DELIT són necessàries

 LA CLAREDAT, LALÒGICA, LA NATURALITAT, LA SENZILLESA I LA CONTENCIÓ RETÒRICA. Estil  clar i comprensible, allunyat del barroquisme i de les figures retòriques artificioses.
La influència dels clàssics en la tria de temes i gèneres literaris. En teatre, es mantenen la tragèdia i la comèdia. En poesia, es cultiva l’èpica, la faula o la poesia pastoral.

Es respecten les regles de composició sobre l’originalitat i la imaginació. El teatre s’até a la REGLA DE LES 3 UNITATS i busca el decor o adequació de caràcters i situacions. Es manté la separació de gèneres.

L’humor, la sàtira i la paròdia s’utilitzen per exercir la crítica d’idees o costums. Novel·la epistolar.

PRIMERA PART. CAPÍTOL 5I6

MADAME BOVARY. PRIMERA PART CAPÍTOL 5I6

 

Contesta en el blog:

Com era l'educació de les jóvens de l'època?

Abans a les xiquetes quan eren menudes se les portava a convents amb monges per a que visqueren internes allà per un temps fins que cresqueren i es tinguessin que casar. Les feien creure i servir a Déu i a l'esglèsia. En canvi als xics se'ls portava a l'escola per a que estudiaren i fessin carrera si volien. Era una època molt masclista.


Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps anglés). [La
tècnica oposada es diu "salt endavant" o "prolepsi" o  flashforward.]

  

Si hi trobo una analepsi perquè aquest text comença parlant de Emma, una xica que s'havia casat i es pensava que estava enamorada però més tard s'adonà de que va cometre un error. Després d'això, ens parla de com va ser la vida de Emma quan era més petita, quan tenia tretze, catorze o quinze anys. Per tant, estem parlant d'un flashback perquè parla d'unes accions que van passar abans de les que comencen el fragment. 

 Capítol 5

[...]
Abans de casar-se, Emma creia que estava enamorada, la felicitat, però, que havia de fer néixer aquell amor no s'havia manifestat; era de creure, doncs, que havia comès un error. I cercava la manera de saber quin sentit exacte tenien a la vida les expressions felicitat, passió, embriaguesa, que tan belles li havien semblat als llibres.
Capítol 6
Ella havia llegit Paul et Virginie i aquesta lectura li havia fet somiar la caseta de bambú del negre Domingo, el gos Fidèle, i sobretot la dolça amistat d'algun germanet que va a cercar unes fruites vermelles en uns arbres alts com campanars per tal de fer-vos-les tastar, o que tresca descalç per la sorra portant-vos alegrement un niu d'ocells.
Quan tingué tretze anys, el seu pare l'acompanyà a la ciutat per tal de posar-la al convent. Posaren en una fonda del barri de Saint-Gervais, on els serviren el sopar en uns plats pintats que representaven la història de la senyoreta de La Vallière. Les explicacions escrites al peu, tallades d'ací d'allà per les esgratinyades dels ganivets, glorificaven, totes elles, la religió, les delicadeses del cor i el fast de la Cort.
Als primers temps, lluny d'avorrir-se al convent, es complaïa en la companyia de les monges, les quals, per tal de distreure-la, la conduïen a la capella, a la qual s'entrava per un llarg corredor que la posava en comunicació amb el refectori. Durant les hores d'esbarjo jugava poc, comprenia bé el catecisme i era sempre ella la qui responia a les preguntes difícils que feia el senyor vicari. Vivint, doncs, sense posar mai els peus a fora, reclosa en la tèbia atmosfera de les classes, enmig d'aquelles dones de pell esblanqueïda, cenyides amb uns grans rosaris amb una creu de coure a l'extrem, anà caient a poc a poc en la mística llangor que exhalen les flaires de l'altar, la frescor de les piques d'aigua beneita i la resplendor dels ciris. En lloc d'oir la missa atentament, esguardava les vinyetes pietoses enribetades d'atzur del seu devocionari; s'apiadava de l'ovella malalta, del sagrat cor sagnant i travessat de fletxes, o del pobre Jesús caient sota el pes de la creu. Intentà, com a mortificació, d'estar-se tot un dia sense menjar. Es donava voltes al cervell per tal de trobar algun vot i consagrar-se al seu compliment.
[...]
A quinze anys, doncs, Emma es passà sis mesos empastifant-se les mans amb aquesta pols de les velles sales de lectura. Més tard, amb Walter Scott, s'apassionà pels motius històrics; tenia la imaginació poblada de cofres, de cossos de guàrdia i de trobadors. Li hauria plagut de viure en algun d'aquests vells edificis nobiliaris, com aquelles dames vestides amb uns cossets llargs que es passaven els dies recolzades a l'ampit de les ogives amb el mentó posat dins de la mà i l'esguard perdut al fons dels camps, sotjant l'arribada d'algun cavaller amb la ploma blanca al capell i galopant damunt d'un corser negre. Durant aquesta temporada mantingué viu el culte de Maria Stuart i sentí una entusiasta veneració per les dones il·lustres o infortunades. Joana d'Arc, Heloïsa, Agnès Sorel, la bella Ferronnière i Clemència Isaura es destacaven, per a ella, com uns astres de primera magnitud en la immensitat tenebrosa de la història, de la qual també emergien d’ací d’allà, per bé que més enfonsats encara en l'obscuritat del passat i sense cap relació entre ells, sant Lluís amb l'alzina, Bayard moribund, certes ferocitats de Lluís XI, un xic de la nit de Saint Berthélemy, el plomall de Bearnès i sempre el record dels plats pintats en els quals es feia l'apologia de Lluís XIV.

[GUSTAVE FLAUBERT: Madame Bovary Edicions Proa. Traducció de Ramon Xuriguera.  (Primera part. Capítols 5-6. Pàgines 67, 68, 70)]

GLOSSARI

Paul et Virginie: novel·la publicada en 1787, de temàtica amorosa, obra del botànic i escriptor francés Jacques-Henri Bernandin de Saint-Pierre. trescar: Les abelles, anar i venir del rusc a les plantes que els forneixen l'aliment. /Caminar, treballar, afanyosament, apressadament. esgratinyar: Esgarrapar, esgarrinxar, escarbotar, lleugerament.  refectori: Sala on es reuneixen per fer els àpats en comú els individus d'una comunitat, d'un col·legi, etc.

llangor: Estat de decaïment, físic o moral, prolongat.

atzur: Color blau celeste. 

ampit: Part inferior del marc d’obra d’una finestra per a recolzar-s’hi qui surt a mirar.

ogiva: Arc acabat en punta en què els dos costats són dos arcs simètrics i còncaus que es troben formant un angle curvilini inferior a 90°.

PRIMERA PART. CAPÍTOL 2

MADAME BOVARY. PRIMERA PART CAPÍTOL 2

Comenta aquesta descripció. De qui es tracta?

El cavall lliscava damunt l'herba molla. Charles s'ajupia per tal de passar sota les branques. Els gossos lladraven tibant la cadena. Quan entrà a Bertaux, el cavall agafà por i es féu enrere bruscament.
[És un signe premonitori de la vida que durà Charles]

Era una masia de bona aparença [...]

Una dona jove abillada amb un vestit de merino blau guarnit amb tres volants sortí al llindar de la porta per tal de rebre el senyor Bovary, i el féu entrar a la cuina, on flamejava un gran foc. 

[...]

La fractura era senzilla, sense complicació de cap mena. No en podia desitjar de més fàcil. [...] Com que tardava a trobar la capsa de cosir, el seu pare s'impacientà; ella no tornà resposta; tot cosint, però, es punxava els dits i se'ls posava tot seguit a la boca per tal de xuclar-los.

Charles restà sorprès de la blancor d'aquelles ungles. Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe i tallades en forma d'ametla. Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes; d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns. El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb una ardida candidesa.
Un cop acabada la cura, el metge fou invitat, pel senyor Roualt mateix, a menjar una queixalada abans de marxar. [Com veurem en altres ocasions, Flaubert utilitza la lletra cursiva per a introduir una veu diferent a la del narrador]
[...]

Com que la sala era fresca, petava de dents tot menjant, la qual cosa descobria una mica els seus llavis carnosos, els quals tenia el costum de mossegar-se en els moments de silenci. La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí; estaven separats per una clenxa fina al mig del cap, la qual s'enfonsava lleugerament segons la corba del crani. I, deixant veure a penes la punta de l'orella, anaven a confondre's al darrere en un monyo abundant amb un moviment ondulat vers les temples que cridà l'atenció al metge, car era la primera vegada que veia un pentinat semblant. Les galtes eren rosades. Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home.

Es tracta de Emma Bovary quan Charles la veu per primera volta en casa de son pare.
En la descripció  trobem qualitats d'home que Flaubert li atribuix a la seua protagonista: físiques (com les seues mans, sense toves inflexions) i de vestuari respecte a les ulleres de carei.

PRIMERA PART.CAPÍTOL 1

MADAME BOVARY. PRIMERA PART CAPÍTOL 1

Aquest és el començament de la novel·la, comenta'l en el teu blog.

Aquest és el començament de la novel·la, comenta'l en el teu bloc.

Pel que fa a l'estil, hi trobem un exemple de "transició", que demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador, explica-ho. Per a Josep Mundó: "La transició d’un tema a un altre en un capítol és generalment suau. Segons Nabokov, «[...] la transició estructural és com un fluid sistema d’ones». Així, a Yonville, abans que Léon marxi a París, hi ha una transició des de l’estat d’ànim d’Emma fins al de Léon i la seva decisió d’anar a la ciutat. La transició més important, feta per Flaubert de manera subtil, és a l’inici de la novel·la, quan ens mostra Charles Bovary com a excompany del narrador a l’escola. Al principi ens parla en plural, però aviat passa a una narració més objectiva, a la narració novel·lada de la vida d’ell. Això demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador per adoptar diferents punts de vista i tons narratius davant diferents episodis i passatges: des de la dissolució del «nosaltres» a la tercera persona al principi de la historia, passant pel primer capítol de la tercera part —com una novel·la romàntica estereotipada—, fins als diàlegs sobreposats de la fira.

Al començament de l'obra Flaubert col·loca la figura del narrador  en un xiquet de l'escola on apareix per primera volta Charles Bovary, reflecteix un narrador intern testimoni que narra els fets des d'un "nosaltres". Tanmateix, després de la intervenció del professor l'autor canvia o fa una transició cap a un narrador extern. El joc de narradors és un tret característic de Flaubert.

Segons V. Nabokov, alguns objectes funcionen com a símbols. Quin significat pot tenir la gorra?

Preparàvem les lliçons, quan es presentà el director seguit d’un novençà endiumenjat i d’un ajudant que portava un pupitre. Els qui dormien es desvetllaren, i tots plegats ens aixecàrem com si ens haguessin sorprès en ple treball.

El director ens indicà que seguéssim novament; després, girant-se cap al vigilant:

―Senyor Roger ―li digué a mitja veu―, heus aquí un alumne que us recomano; entra al cinquè curs. Si la seva conducta i la seva aplicació són meritòries, passarà amb els grans¸tal com li correspon per edat. 

Aturat a l’angle de la porta, una mica ressagat, a tal punt que a penes el podíem veure, el novençà tenia l’aspecte d’un camperol, d’una quinzena d’anys d’edat, i era més alt que cap de tots nosaltres. Portava els cabells tallats arran de front, com un cabiscol de poble, i semblava d’aspecte reflexiu i molt intimidat. Per bé que no fos ample d’espatlles, la seva jaqueta, d’un teixit verd i amb un rengle de botons negres, devia engavanyar-lo força, i a través de les gires de les mànegues deixava veure uns punys vermells acostumats a sentir-se nus. Les cames, cobertes amb unes mitges blaves, sortien d’uns pantalons esgroguissats i tibants a causa dels elàstics. Anava calçat amb unes sabates grosses, mal enllustrades i guarnides de tatxes. 

Començàrem a recitar lliçons. Ell parava les orelles, atent com si escoltés un sermó, sense gosar encreuar les cames, ni recolzar-se a la taula, i a les dues, quan sonà la campana, calgué que el vigilant l’advertís per tal que es posés a la fila amb nosaltres.

Bon punt entràvem a classe, teníem el costum de llançar les gorres per terra a fi de tenir les mans lliures; es tractava de llançar-les des del peu de la porta a sota del banc, de manera que es rebatessin contra la paret, aixecant un núvol de pols: era el costum.  Sigui, però, que ell no s’havia adonat d’aquesta maniobra o bé perquè no s’hi havia volgut sotmetre, el cas és que ja havíem acabat l’oració i el novençà encara tenia la gorra al damunt dels genolls. Era una d’aquelles gorres en la composició de les quals entraven els elements de la gorra de pèl, de la chapska, del capell rodó, de la gorra de pell de llúdria i de la de cotó; una d’aquelles peces dissortades, en fi, la muda lletjor de les quals presenta profunditats d’expressió com la cara d’un imbècil.

Ovoide i inflada per un joc de balenes, començava amb tres sortints circulars; després, alternaven uns rombes de vellut i de pell de conill separats per una cinta vermella; seguia una mena de sac que s’acabava amb un polígon encartonat, cobert amb un brodat de trenyella complicada i del qual penjava, a l’extrem d’un cordó molt prim, una creueta de fils d’or, com una borla. La gorra era nova; la visera lluentejava.

―Aixequeu-vos! ―digué el professor.

S'aixecà: la gorra li caigué. Tota la classe es posà a riure.

S'ajupí per tal de plegar-la. Un veí la hi tornà a fer caure amb un cop de colze; s'ajupí a plegar-la novament.

―Desempallegueu-vos d'aquest casc! ―digué el professor, que era home d'humor.

Els col·legials esclafiren una rialla que desconcertà el pobre xicot, a l'extrem que no sabia si restar amb la gorra als dits, si deixar-la per terra, o si posar-se-la al cap. Es reféu i se la posà al damunt dels genolls. 

Segons Vladimir la gorra que és d'un gust pèssim i simbolitza la vida futura de Charles Bovary, igual de ridícula i desencertada.

 

OBJECTES I LA SOCIETAT BURGESA

OBJECTES I LA SOCIETAT BURGESA 

Aquesta obra també va lligada al que es coneix con una novel·la alegórica, sent també una crítica a la societat burgesa del segle XIX, posterior a la Revolució francesa i al govern absolutista de Napoleón de França. 

Madame Bovary constitueix un dels punts de referencia per al moviment del realisme. Un moviment de la segona meitat del segle XIX, el qual es troba lligat a la novel·la èpica, naturalista i màgica. També ocorren canvis, dels quals els escriptors són testimoni, que provoquen el naixement de la narrativa occidental.

Els termes que la caracteritzen són el realisme i el naturalisme.

Flaubert descriu als personatges mitjançant objectes, i símbols per a representar lo que per a ell significava la societat burgesa en aquell temps.

  Exempled'objectes: la fusta d'Emma és un símbol de domini sobre l'animal (domini que tindrà Lheureux sobre Emma). També el pastís de noces és el símbol de les fantasies vanes d'Emma. 

La gorra de Charles Bovary, simbolitza la futura vida del personatge,

Altres objectes: el pom de flors del casament, les botines d'Emma, la petaca...

Estil indirecte lliure on l'autor dona qualsevol informació del personatge.

PERSONATGES

PERSONATGES

CHARLES BOVARY: es estàtic i pla ja que la seua forma d'actuar i de ser no canvia en el transcurs de la novel·la i es indirecte ja que el lector a lo llarg de la novel·la deduïx la seua forma de ser. Charles es representat en l'obra com un home avorrit, que no te ambicions en la vida i que sent que la seua vida esta completa al contar en l'amor d'Emma. En açò mos donem conte que viu en un el seu mon propi ja que no pot vore que la seua dona se distancia cada volta mes del fins el punt de cometre adulteri. En resum se pot apreciar a Charles com un home sense cultura que no coneix la literatura, que no coneix de musica i que nomes coneix de medicina, es un home que viu en el seu mon propi i que se caracteritza per tindre una gran nobles.

SENYOR HOMAIS: És un personatge secundari,estàtic, indirecte i pla. És considera una persona molt culta en assumptes de medicina, ja que prepara medicaments i pensa que el farà famós i aconseguirà ser condecorat en la legio d'Honor. Aquest personage apareix prou en l'obra però encara es secundari ja que les seues accions no tenen un gran transcendència en l'obra, és representant del burgues que tracta de sobreeixir i de ser famós. Encara que és caracteritzat en l'obra com un home que defèn la literatura, i que es preocupa per la seua família.

RODOLPHE BOULANGER: ’amant d’Emma. Creu en el llibertinatge i no creu en l'amor. Li agrada viure la seua vida com li dóna la gana i no li importa el que l'altre pensa. Sempre cerca amors nous i no creu en el compromís. És un home molt atractiu que pot seduir a una dona molt fàcilment.

LÉON DUPUIS: el segon amant d’Emma, que abans havia sigut el seu amor platònic. Estudiós, seriós, intel·ligent, tímid i apassionat. Ell representa la joventut de l'època. En l'aventura amb Madame Bovary ella adopta el paper d’home en les seves relacions. 

SENYOR LHEUREUX: és un comerciant vil i abjecte, usurer traïdor i hipòcrita com ningú; sap preparar molt bé les trampes comercials que duran la protagonista a la ruïna econòmica.. És el símbol del preu material que ha de pagar una passió en una societat burgesa conservadora. 

JUSTIN: és el criat d'Homais el farmacèutic, és una persona de molt bon cor encara que podem apreciar que no té llibertat en la seua vida ja que és manejat per Homais qui li diu que és un més dels seus fills però en realitat no gaudeix dels mateixos privilegis que ells.

PRÒLEG

PRÒLEG

Fill d'un metge de Rouen, Gustave Flaubert (1821-1880) va nàixer i va passar la seua infantesa en un hospital, i això va deixar un lloc molt important en la seua obra.

El segle d'afirmació de la ciència va influir Flaubert perquè es mirés el món i veiés la literatura d'una manera molt diferent als altres escriptors de l'època.

En el segle que va viure, estaven presents les conseqüències directes de la Revolució Francesa; la caiguda de Napoleó; i fets com la Segona República, el Segon Imperi i la tercera República.

Dins d'aquesta inestabilitat política, l'obra de Flaubert se centra, en les novel·les de tema contemporani, en la monarquia de Juliol.

L'any 1844, com a conseqüència d'una malaltia nerviosa crònica, deixa els estudis de dret i compra una casa a Croisset.

VÍDEO DE MADAME BOVARY