PRIMERA PART. CAPÍTOL 5I6

MADAME BOVARY. PRIMERA PART CAPÍTOL 5I6

 

Contesta en el blog:

Com era l'educació de les jóvens de l'època?

Abans a les xiquetes quan eren menudes se les portava a convents amb monges per a que visqueren internes allà per un temps fins que cresqueren i es tinguessin que casar. Les feien creure i servir a Déu i a l'esglèsia. En canvi als xics se'ls portava a l'escola per a que estudiaren i fessin carrera si volien. Era una època molt masclista.


Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps anglés). [La
tècnica oposada es diu "salt endavant" o "prolepsi" o  flashforward.]

  

Si hi trobo una analepsi perquè aquest text comença parlant de Emma, una xica que s'havia casat i es pensava que estava enamorada però més tard s'adonà de que va cometre un error. Després d'això, ens parla de com va ser la vida de Emma quan era més petita, quan tenia tretze, catorze o quinze anys. Per tant, estem parlant d'un flashback perquè parla d'unes accions que van passar abans de les que comencen el fragment. 

 Capítol 5

[...]
Abans de casar-se, Emma creia que estava enamorada, la felicitat, però, que havia de fer néixer aquell amor no s'havia manifestat; era de creure, doncs, que havia comès un error. I cercava la manera de saber quin sentit exacte tenien a la vida les expressions felicitat, passió, embriaguesa, que tan belles li havien semblat als llibres.
Capítol 6
Ella havia llegit Paul et Virginie i aquesta lectura li havia fet somiar la caseta de bambú del negre Domingo, el gos Fidèle, i sobretot la dolça amistat d'algun germanet que va a cercar unes fruites vermelles en uns arbres alts com campanars per tal de fer-vos-les tastar, o que tresca descalç per la sorra portant-vos alegrement un niu d'ocells.
Quan tingué tretze anys, el seu pare l'acompanyà a la ciutat per tal de posar-la al convent. Posaren en una fonda del barri de Saint-Gervais, on els serviren el sopar en uns plats pintats que representaven la història de la senyoreta de La Vallière. Les explicacions escrites al peu, tallades d'ací d'allà per les esgratinyades dels ganivets, glorificaven, totes elles, la religió, les delicadeses del cor i el fast de la Cort.
Als primers temps, lluny d'avorrir-se al convent, es complaïa en la companyia de les monges, les quals, per tal de distreure-la, la conduïen a la capella, a la qual s'entrava per un llarg corredor que la posava en comunicació amb el refectori. Durant les hores d'esbarjo jugava poc, comprenia bé el catecisme i era sempre ella la qui responia a les preguntes difícils que feia el senyor vicari. Vivint, doncs, sense posar mai els peus a fora, reclosa en la tèbia atmosfera de les classes, enmig d'aquelles dones de pell esblanqueïda, cenyides amb uns grans rosaris amb una creu de coure a l'extrem, anà caient a poc a poc en la mística llangor que exhalen les flaires de l'altar, la frescor de les piques d'aigua beneita i la resplendor dels ciris. En lloc d'oir la missa atentament, esguardava les vinyetes pietoses enribetades d'atzur del seu devocionari; s'apiadava de l'ovella malalta, del sagrat cor sagnant i travessat de fletxes, o del pobre Jesús caient sota el pes de la creu. Intentà, com a mortificació, d'estar-se tot un dia sense menjar. Es donava voltes al cervell per tal de trobar algun vot i consagrar-se al seu compliment.
[...]
A quinze anys, doncs, Emma es passà sis mesos empastifant-se les mans amb aquesta pols de les velles sales de lectura. Més tard, amb Walter Scott, s'apassionà pels motius històrics; tenia la imaginació poblada de cofres, de cossos de guàrdia i de trobadors. Li hauria plagut de viure en algun d'aquests vells edificis nobiliaris, com aquelles dames vestides amb uns cossets llargs que es passaven els dies recolzades a l'ampit de les ogives amb el mentó posat dins de la mà i l'esguard perdut al fons dels camps, sotjant l'arribada d'algun cavaller amb la ploma blanca al capell i galopant damunt d'un corser negre. Durant aquesta temporada mantingué viu el culte de Maria Stuart i sentí una entusiasta veneració per les dones il·lustres o infortunades. Joana d'Arc, Heloïsa, Agnès Sorel, la bella Ferronnière i Clemència Isaura es destacaven, per a ella, com uns astres de primera magnitud en la immensitat tenebrosa de la història, de la qual també emergien d’ací d’allà, per bé que més enfonsats encara en l'obscuritat del passat i sense cap relació entre ells, sant Lluís amb l'alzina, Bayard moribund, certes ferocitats de Lluís XI, un xic de la nit de Saint Berthélemy, el plomall de Bearnès i sempre el record dels plats pintats en els quals es feia l'apologia de Lluís XIV.

[GUSTAVE FLAUBERT: Madame Bovary Edicions Proa. Traducció de Ramon Xuriguera.  (Primera part. Capítols 5-6. Pàgines 67, 68, 70)]

GLOSSARI

Paul et Virginie: novel·la publicada en 1787, de temàtica amorosa, obra del botànic i escriptor francés Jacques-Henri Bernandin de Saint-Pierre. trescar: Les abelles, anar i venir del rusc a les plantes que els forneixen l'aliment. /Caminar, treballar, afanyosament, apressadament. esgratinyar: Esgarrapar, esgarrinxar, escarbotar, lleugerament.  refectori: Sala on es reuneixen per fer els àpats en comú els individus d'una comunitat, d'un col·legi, etc.

llangor: Estat de decaïment, físic o moral, prolongat.

atzur: Color blau celeste. 

ampit: Part inferior del marc d’obra d’una finestra per a recolzar-s’hi qui surt a mirar.

ogiva: Arc acabat en punta en què els dos costats són dos arcs simètrics i còncaus que es troben formant un angle curvilini inferior a 90°.