HELENA I ANA
LA IL·LUSTRACIÓ:
És el moviment intel·lectual que va fer
del XVIII el segle de les llums. Conformat pels filòsofs. Els filòsofs
se sentien hereus:
1.Del racionalisme.
2.Del sensualisme empirista de Locke, el coneixement ha de passar
necessàriament per l’experiència sensible.
2.Del sensualisme empirista de Locke, el coneixement ha de passar
necessàriament per l’experiència sensible.
3.Dels il·lustrats.
4.De la filosofia utilitarista de Bentham, que marca la senda del pragmatisme.
5.Del mecanicisme i de les lleis descobertes per Newton en el camp de les ciències.
6.Dels deistes anglesos i francesos (Voltaire), partidaris de la tolerància religiosa i la llibertat de pensament.
7.Dels "llibertins" francesos.
4.De la filosofia utilitarista de Bentham, que marca la senda del pragmatisme.
5.Del mecanicisme i de les lleis descobertes per Newton en el camp de les ciències.
6.Dels deistes anglesos i francesos (Voltaire), partidaris de la tolerància religiosa i la llibertat de pensament.
7.Dels "llibertins" francesos.
8.D’Immanuel
Kant, la figura de major importància de tot el moviment filosòfic del
S.XVIII, que aconsegueix sintetitzar els corrents de pensament existents
i que aporta, al mateix temps, un enfocament completament nou.
ELS SEUS ÈXITS:
1.La
igualtat i el cosmopolitisme, la divisió de poders, la democràcia, el
valor de les lleis, el cosmopolitisme i la dignitat dels individus.
2.Afirmació de la plena llibertat de l’home.
3.Pensament sensista de Locke i Condillac.
4.Optimisme humanista que aspira, a través del progrés, a un món més just i feliç.
3.Pensament sensista de Locke i Condillac.
4.Optimisme humanista que aspira, a través del progrés, a un món més just i feliç.
5.La ciència comença a regir-se per l’experimentalisme sensista i racionalista, la qual cosa propicia una sèrie d’avanços.
6.Es dóna un canvi decidit en el camp de l’estètica i la literatura (neoclassicisme).
6.Es dóna un canvi decidit en el camp de l’estètica i la literatura (neoclassicisme).
EL NEOCLASSICISME:
Sorgeix a la darreria del segle XVII. Regles:
MIRADA AL MÓN CLÀSSIC I AL RENAIXEMENT. El neoclassicisme s’ha d’entendre com un «nou classicisme»
UNIVERSALITAT I COSMOPOLITISME.
Els models poètics legitimats per l’antiguitat són supranacionals i hi
subjau la creença d’un estil poètic universal i clàssic, que és l’estil
de tots els temps i de tots els països.
EL CONCEPTE D’IMITACIÓ ÉS FONAMENTAL. Imitar vol dir observar la natura, seguir-ne els passos i els dictats.
EQUILIBRI ENTRE EL PRODESSE I EL DELECTARE. La seua finalitat és ensenyar uns determinats valors filosòfics, socials o morals.
Per aconseguir el doble objectiu d’UTILITAT + DELIT són necessàries LA CLAREDAT, LA LÒGICA, LA NATURALITAT, LA SENZILLESA I LA CONTENCIÓ RETÒRICA. L’estil ha de ser clar i comprensible, allunyat del barroquisme i de les figures retòriques excessivament artificioses.
Es respecten les regles de composició sobre l’originalitat i la imaginació. El teatre s’até a la REGLA DE LES 3 UNITATS i busca el decor o adequació de caràcters i situacions. Es manté la separació de gèneres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada