Charles Baudelaire: "ENAMOREU-VOS"❤

 Charles Baudelaire: "ENAMOREU-VOS"❤

 

Cal estar sempre enamorat❤. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us enamoreu❤ sense treva.

Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però enamoreu-vos❤.

I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desaparegut l'enamorament❤, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'enamorar-se❤! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, enamoreu-vos❤ incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga!".

A UNA DONA QUE PASSA ❀

❀A UNA DONA QUE PASSA

ÉS UN SONET
Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:

prima, alta, de dol, dolor majestuosa,

una dona passà, amb la mà fastuosa

gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,

àgil i noble, amb actitud d'estàtua.

Crispat com un extravagant, bevia jo

als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,

la dolçor que fascina i el plaer que mata.

ANTÍTESI (BARREJA DE COSES CONTRARIES)

EL PROTAGONISTA LA VA MIRAR I VA NOTAR UN IMPACTE.

Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa

d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,

¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?

ELL ESTAVA DEPRIMIT, TRIST I LA SEVA MIRADA LA TORNAT A LA VIDA

NO SAP SI ES TORNARÀ A VORE

En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!

Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,

tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!
ELLA VA PASSAR D'ELL, EL VA DESPREAR 
ELLA ERA MÉS QUE ELL

LES FLORS DEL MAR. AL LECTOR❀

❀Les Flors del Mal. Al lector

AL LECTOR 

L’estultícia, l’error, el pecat, l’avarícia,

les portem a l’esperit i ens roseguen el cos,
i alimenten tots els remordiments amables
com els captaires nodreixen els seus polls.

Els pecats són tossuts, covards els penediments;
exigim un bon preu per confessar les culpes,
i alegrement tornem al viarany fangós:
creiem rentar les taques amb llàgrimes vulgars.

Sobre el coixí del mal, Satan el Trismegista
ens gronxa calmament l'esperit encantat,
i el metall ric de la nostra voluntat
tot l'evapora aquest savi alquimista.

El Diable belluga els fils que ens sotraguegen!
En el més repugnant, hi troben atractius;
fem cada dia un pas avall cap a l'Infern,
sense cap por, per tenebres que puden.
CADA VEGADA ANEM CAP A L'INFERN 

Talment un disbauxat que besa i que devora
el pit martiritzat d'una puta envellida,
robem, com de passada, un plaer clandestí,
i l'espremem igual que una taronja pansida.

TROBEM EL PLAERS CLANDESTINS, PASAJERS,ELS DOABLE ENS DOMINA

 
Espès, formiguejant, com un milió d'helmints,
al cervell se'ns esplaia un poble de Dimonis,
i, així que respirem, la Mort, riu invisible,
ens baixa pels pulmons amb queixes apagades.
DOMINATS PELS DIMONIS I ANEM CAP A LA MOART VIVINT UNA VIDA TRISTE 

 
Si la violació, el verí, el punyal, l'incendi,
encara no han brodat amb bella filigrana
l'ordit banal dels tan penosos destins nostres,
és perquè no tenim, ai las! una ànima gosada.
SI NO SOM VIOLADORS,ASSASINS ES PERQUÈ NO ENS ATREVIM, SOM COVARDS 

 
Però enmig de les panteres, els xacals i les llobes,

els micos, els voltors, les serps i els escorpins,

i els monstres que udolen, que bramen i que repten,
n’hi ha un de molt més lleig, dolent i més ronyós
HI HA UN VICI PITJOR, L'AVORRIMENT

 
en el corral infame de tots els nostres vicis!
Encara que no crida ni gesticula gaire,
transformaria el món en un munt de deixalles
i se l’empassaria de grat amb un badall:

l’Avorriment! Amb ulls tot plens d’un plor involuntari
somnia cadafals mentre fuma una pipa.

El coneixes, lector, aquest monstre refinat,

hipòcrita lector, germà que te m’assembles!

CANSAMENT DE VIURE

A nosaltres, lectors, què vol dir-nos Baudelaire?
  

Baudelaire fa una gran descripció d'un ésser monstruós que viu als inferns, aquest és el dimoni. Ens descriu amb pèls i senyals totes les característiques d'aquest personatge imaginari, però què és capaç d'asustar al més valent dels heroïs. Quan acaba el poema, l'autor fa una referència al propi lector, on diu "El coneixes, lector, aquest monstre refinat, hipòcrita lector, germà que te m’assembles!" Supose que aquesta referència al lector ens vol transmetre que el dimoni el monstre més dolent de tots, som nosaltres, els humans i els lectors. I per tant, el home és malvat per naturalesa, fins i tot, el mateix Baudelaire.

IMPORTÀNCIA DE BAUDELAIRE

 

Importància de Baudelaire

Les obres creatives i crítiques de Baudelaire es desenvolupen en paral·lel.
En l’assaig titulat Saló de 1845, escriu que els pintors pinten cada vegada millor, però que no plasmen «l’heroisme de la vida moderna». La pintura es reserva a les escenes bíbliques, militars, històriques o simbòliques. L’any següent, en el Saló de 1846, presenta la ciutat com el nou gran tema.
El 1857 publica la primera versió del poemari Les flors del mal, plena de blasfèmies, d’obscenitats, de violència. No tem l’escàndol. Les flors del mal són jutjades per la mateixa cambra que havia absolt Flaubert, però Baudelaire és condemnat a pagar una multa i a eliminar 6 poemes.
La poesia de Les flors del mal i la prosa de Spleen de París duen a la pràctica els pressupòsits estètics que l’autor havia fet explícits, ja que plasmen «l’heroisme de la vida moderna».
En els llibres trobem un artista modern, quirúrgic, que aixeca acta del que veu. Baudelaire és un escriptor modern.
Els poemes, si bé segueixen aquesta temàtica nova, mantenen els patrons mètrics tradicionals.
Les proses de Spleen de París incorporen també la novetat en la forma: el llibre no té l’arquitectura tancada de Les flors del mal, sinó que convida a deambular-hi amb llibertat, a passejar-hi com per una ciutat, sense rumb.

CURIOSITATS TEMA 5

                               CURIOSITATS TEMA 5

Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar.

Aquest quadre pertany al Cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern, present en la pintura i l'escultura, desenvolupat entre 1907 i 1914. El Cubisme va introduir un punt d'inflexió en la pintura, i representa l'inici de l'art abstracte.

 

Les senyoretes d'Avignon, Pablo Picasso.

Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant.

El gran masturbador, de Dalí. 

És un famós quadre del pintor espanyol Salvador Dalí pinta en 1929. Està fet mitjançant la tècnica del oli sobre llenç, es de l'estil surrealista.

Localitzes en el quadre el teu -a partir d'ara- poeta preferit?

Sí, està en el cantó dret, llegint. A uns quants metres es troba situada la seua amant.

Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la "bohèmia"? 

Origen: República Txeca.

Es refereix a uns modes de viure de sectors socioculturals amb una escala de valors diferents a la societat sedentària i burgesa. Els seus llocs per a trobar-se eres cafès, on es un reunien i discutien les tendències, les idees, la política, el pensament i la cultura. 

Persona, sobretot artista, que va d'un lloc a un altre, sense un treball fix i sense diners, i que estima la vida desordenada.

Coneixes L'ocell de foc, d'Ígor Stravinski?

Sí.

MADAME BOVARY SEGONA PART - CAPÍTOL 10 (II)

 MADAME BOVARY SEGONA PART  CAPÍTOL 10 (II)

Romangué una estona amb el paper als dits. Les faltes d'ortografia s'hi enllaçaven les unes amb les altres. Així i tot, Emma seguia el pensament paternal que picotejava afectuós entre les ratlles com una gallina des del darrere de les estaques d'un clos. Es veia que havia eixugat la tinta amb la cendra de la llar, car li'n caigueren unes motes al vestit, i s'imaginà el seu pare ajupint-se al peu del foc per tal de servir els ferros. Feia tant de temps que ja no estava al seu costat, seient, com tenia per costum, a l'escambell, prop de la llar, fent cremar els extrems dels joncs marins i contemplant-los mentre espurnejaven!... Recordà certes tardes d'estiu assolellades. Els poltres, quan els passava algú pel costat, renillaven i s'allunyaven galopant, galopant... Sota la seva finestra hi havia un rusc; les abelles, a vegades, tot volant atretes per la llum, anaven a colpejar els vidres i rebotien com unes pilotetes d'or. Quina felicitat en aquell temps!, quina llibertat!, quina esperança!, quina abundor d'il·lusions! Ara, ja no li quedava res! Havia anat despenent-ho a través de les aventures de la seva ànima, en les seves successives condicions, en la virginitat, en el matrimoni, en l'amor. I així havia anat perdent-ho tot al llarg de la seva vida com aquells viatgers que abandonen una porció de la pròpia riquesa a cada hostal que troben pel camí.

Doncs què era, enmig de tot, el que la feia ser tan dissortada? On era la catàstrofe extraordinària que l'havia trasbalsada? I aixecà el cap tot esguardant al seu voltant com si cerqués la causa d'aquell sofriment.

BOVARISME

BOVARISME

 

Terme francés. Madame Bovary: Flaubert. Cas de les joves insatisfetes, en qui una barreja de vanitat, d'imaginació i d'ambició els condueix a aspiracions per sobre de la seua condició particularment en el domini sentimental.

Quijotismo i bovarismo, naixen de l'afany de glòria, del desig apressant de ser protagonistes de successos gloriosos. Per al Quixot, aquells successos seran d'índole heroica; per a Emma, d'índole amatòria; el gentilhome manxec voldrà ser l'heroi de grans gestes, la xicoteta burgesa normanda, de grans amors.

El Cavaller de la Trista Figura veurà gegants en els molins de vent; la dona del metge de Yonville veurà un Tristán en qualsevol passant de notari o qualsevol llibertí madur que només estan a la caça d'ocasions per a aprofitar-les. Hi ha, amb tot, una diferència radical entre el manxec i la normanda: aquell es retroba amb el seny al final de la seua vida, mentre que Emma acabarà derrotada després d'haver-se rebel•lat contra el pes de la moral i els convencionalismes per a trobar-se amb la histèria i el suïcidi al final dels seus dies.

COMPLEX DE BOBAVY

Anomenat més correntment "bovarisme", deriva de la famosa novel•la de Gustave Flaubert "Madame Bovary". El bovarisme consisteix en una alteració del sentit de la realitat, per la qual una persona es considera una altra de la qual realment és. Va introduir el terme el psicòleg francés Jules de Gaultier, abans de l'adveniment de Freud i de la psicoanàlisi.

En els primers anys del segle XX la psiquiatria introdueix el terme bobarisme per a designar un estat psicopatològic relacionat amb la personalitat d'Emma Bovary, a la imaginació brolla, els nervis s'agiten, el cor s'accelera, l'adrenalina puja, es produeixen identificacions per tot arreu, i el cervell es confon momentàniament allò momentani amb allò novel•lesc.

Seria el poder que té l'home de concebre’s diferent de com és, i en conseqüència fer-se una realitat fictícia i jugar un rol que intenta sostenir malgrat la seua naturalesa vertadera i malgrat els fets.