Importància de Baudelaire
Les obres creatives i crítiques de Baudelaire es desenvolupen en paral·lel.
En l’assaig titulat Saló de 1845, escriu que els pintors pinten cada vegada millor, però que no plasmen «l’heroisme de la vida moderna». La pintura es reserva a les escenes bíbliques, militars, històriques o simbòliques. L’any següent, en el Saló de 1846, presenta la ciutat com el nou gran tema.
El 1857 publica la primera versió del poemari Les flors del mal, plena de blasfèmies, d’obscenitats, de violència. No tem l’escàndol. Les flors del mal són jutjades per la mateixa cambra que havia absolt Flaubert, però Baudelaire és condemnat a pagar una multa i a eliminar 6 poemes.
La poesia de Les flors del mal i la prosa de Spleen de París duen a la pràctica els pressupòsits estètics que l’autor havia fet explícits, ja que plasmen «l’heroisme de la vida moderna».
En els llibres trobem un artista modern, quirúrgic, que aixeca acta del que veu. Baudelaire és un escriptor modern.
Els poemes, si bé segueixen aquesta temàtica nova, mantenen els patrons mètrics tradicionals.
Les proses de Spleen de París incorporen també la novetat en la forma: el llibre no té l’arquitectura tancada de Les flors del mal, sinó que convida a deambular-hi amb llibertat, a passejar-hi com per una ciutat, sense rumb.
En l’assaig titulat Saló de 1845, escriu que els pintors pinten cada vegada millor, però que no plasmen «l’heroisme de la vida moderna». La pintura es reserva a les escenes bíbliques, militars, històriques o simbòliques. L’any següent, en el Saló de 1846, presenta la ciutat com el nou gran tema.
El 1857 publica la primera versió del poemari Les flors del mal, plena de blasfèmies, d’obscenitats, de violència. No tem l’escàndol. Les flors del mal són jutjades per la mateixa cambra que havia absolt Flaubert, però Baudelaire és condemnat a pagar una multa i a eliminar 6 poemes.
La poesia de Les flors del mal i la prosa de Spleen de París duen a la pràctica els pressupòsits estètics que l’autor havia fet explícits, ja que plasmen «l’heroisme de la vida moderna».
En els llibres trobem un artista modern, quirúrgic, que aixeca acta del que veu. Baudelaire és un escriptor modern.
Els poemes, si bé segueixen aquesta temàtica nova, mantenen els patrons mètrics tradicionals.
Les proses de Spleen de París incorporen també la novetat en la forma: el llibre no té l’arquitectura tancada de Les flors del mal, sinó que convida a deambular-hi amb llibertat, a passejar-hi com per una ciutat, sense rumb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada