dimarts, 27 de març del 2018

LES FLORS DEL MAR. AL LECTOR❀

❀Les Flors del Mal. Al lector
AL LECTOR 
L’estultícia, l’error, el pecat, l’avarícia,
les portem a l’esperit i ens roseguen el cos,
i alimenten tots els remordiments amables
com els captaires nodreixen els seus polls.

Els pecats són tossuts, covards els penediments;
exigim un bon preu per confessar les culpes,
i alegrement tornem al viarany fangós:
creiem rentar les taques amb llàgrimes vulgars.

Sobre el coixí del mal, Satan el Trismegista
ens gronxa calmament l'esperit encantat,
i el metall ric de la nostra voluntat
tot l'evapora aquest savi alquimista.

El Diable belluga els fils que ens sotraguegen!
En el més repugnant, hi troben atractius;
fem cada dia un pas avall cap a l'Infern,
sense cap por, per tenebres que puden.
CADA VEGADA ANEM CAP A L'INFERN 

Talment un disbauxat que besa i que devora
el pit martiritzat d'una puta envellida,
robem, com de passada, un plaer clandestí,
i l'espremem igual que una taronja pansida.
TROBEM EL PLAERS CLANDESTINS, PASAJERS,ELS DOABLE ENS DOMINA
 
Espès, formiguejant, com un milió d'helmints,
al cervell se'ns esplaia un poble de Dimonis,
i, així que respirem, la Mort, riu invisible,
ens baixa pels pulmons amb queixes apagades.
DOMINATS PELS DIMONIS I ANEM CAP A LA MOART VIVINT UNA VIDA TRISTE 
 
Si la violació, el verí, el punyal, l'incendi,
encara no han brodat amb bella filigrana
l'ordit banal dels tan penosos destins nostres,
és perquè no tenim, ai las! una ànima gosada.
SI NO SOM VIOLADORS,ASSASINS ES PERQUÈ NO ENS ATREVIM, SOM COVARDS 
 
Però enmig de les panteres, els xacals i les llobes,
els micos, els voltors, les serps i els escorpins,
i els monstres que udolen, que bramen i que repten,
n’hi ha un de molt més lleig, dolent i més ronyós
HI HA UN VICI PITJOR, L'AVORRIMENT
 
en el corral infame de tots els nostres vicis!
Encara que no crida ni gesticula gaire,
transformaria el món en un munt de deixalles
i se l’empassaria de grat amb un badall:

l’Avorriment! Amb ulls tot plens d’un plor involuntari
somnia cadafals mentre fuma una pipa.
El coneixes, lector, aquest monstre refinat,
hipòcrita lector, germà que te m’assembles!
CANSAMENT DE VIURE

A nosaltres, lectors, què vol dir-nos Baudelaire?
  
Baudelaire fa una gran descripció d'un ésser monstruós que viu als inferns, aquest és el dimoni. Ens descriu amb pèls i senyals totes les característiques d'aquest personatge imaginari, però què és capaç d'asustar al més valent dels heroïs. Quan acaba el poema, l'autor fa una referència al propi lector, on diu "El coneixes, lector, aquest monstre refinat, hipòcrita lector, germà que te m’assembles!" Supose que aquesta referència al lector ens vol transmetre que el dimoni el monstre més dolent de tots, som nosaltres, els humans i els lectors. I per tant, el home és malvat per naturalesa, fins i tot, el mateix Baudelaire.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CURISOSITATS

Tema 6. Curiositats Segurament coneixes el conte "Gregor" (Guadalajara), de Quim Monzó. Llig ...