❀A UNA DONA QUE PASSA
Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,
àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.
EL PROTAGONISTA LA VA MIRAR I VA NOTAR UN IMPACTE.
Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
ELL ESTAVA DEPRIMIT, TRIST I LA SEVA MIRADA LA TORNAT A LA VIDA
NO SAP SI ES TORNARÀ A VORE
En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!ELLA VA PASSAR D'ELL, EL VA DESPREAR
ELLA ERA MÉS QUE ELL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada