BOVARISME

BOVARISME

 

Terme francés. Madame Bovary: Flaubert. Cas de les joves insatisfetes, en qui una barreja de vanitat, d'imaginació i d'ambició els condueix a aspiracions per sobre de la seua condició particularment en el domini sentimental.

Quijotismo i bovarismo, naixen de l'afany de glòria, del desig apressant de ser protagonistes de successos gloriosos. Per al Quixot, aquells successos seran d'índole heroica; per a Emma, d'índole amatòria; el gentilhome manxec voldrà ser l'heroi de grans gestes, la xicoteta burgesa normanda, de grans amors.

El Cavaller de la Trista Figura veurà gegants en els molins de vent; la dona del metge de Yonville veurà un Tristán en qualsevol passant de notari o qualsevol llibertí madur que només estan a la caça d'ocasions per a aprofitar-les. Hi ha, amb tot, una diferència radical entre el manxec i la normanda: aquell es retroba amb el seny al final de la seua vida, mentre que Emma acabarà derrotada després d'haver-se rebel•lat contra el pes de la moral i els convencionalismes per a trobar-se amb la histèria i el suïcidi al final dels seus dies.

COMPLEX DE BOBAVY

Anomenat més correntment "bovarisme", deriva de la famosa novel•la de Gustave Flaubert "Madame Bovary". El bovarisme consisteix en una alteració del sentit de la realitat, per la qual una persona es considera una altra de la qual realment és. Va introduir el terme el psicòleg francés Jules de Gaultier, abans de l'adveniment de Freud i de la psicoanàlisi.

En els primers anys del segle XX la psiquiatria introdueix el terme bobarisme per a designar un estat psicopatològic relacionat amb la personalitat d'Emma Bovary, a la imaginació brolla, els nervis s'agiten, el cor s'accelera, l'adrenalina puja, es produeixen identificacions per tot arreu, i el cervell es confon momentàniament allò momentani amb allò novel•lesc.

Seria el poder que té l'home de concebre’s diferent de com és, i en conseqüència fer-se una realitat fictícia i jugar un rol que intenta sostenir malgrat la seua naturalesa vertadera i malgrat els fets.